Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/19>

Martxelo Otamendi

07.06.2015

Com en les grans finals

Dissabte que ve, dia 13, es constituiran els nous ajuntaments de Hego Euskal Herria, després de les eleccions del 24 de maig.


Podem preveure qui seran els alcaldes i les alcaldesses de la majoria dels ajuntaments més importants, amb excepcions com Vitòria. A Pamplona no hi haurà cap imprevist, i l'alcalde serà Joseba Asiron, d'EH Bildu. La presidenta del Govern de Navarra serà Uxue Barkos, de Geroa Bai, perquè ja s'ha assegurat una majoria; però aquesta designació vindrà més tard, al voltant d'aquells dies en que els toros solen pujar pel carrer Estafeta.


A Hego Euskal Herria mai ha passat que les alcaldies de les quatre capitals estiguin ocupades per abertzales. Fins i tot en el cas de Pamplona és la primera vegada. No obstant això, l'elecció de l'alcalde de Vitòria podria impedir-ho també aquest cop. El PNB està cada vegada més pressionat perquè l'actual alcalde popular, Javier Maroto, torni a ocupar el càrrec.


Vist el que s’ha vist, com en les grans finals, sembla ser que el PNB no aclarirà el què farà a Vitòria. Sent tercer -primer va ser el popular Maroto, i segona Miren Larrion, d'EH Bildu-, té la possibilitat d'obtenir l'alcaldia, si aconsegueix reunir al seu voltant les forces d'aquesta oposició que fins ara ha identificat Maroto amb el mateix diable. I els lectors catalans preguntareu: ¿I per què no pot ser alcaldessa Larrion, d'EH Bildu, si ha quedat segona? La resposta és fàcil i, al mateix temps, dura. Objectivament, és més difícil reunir als altres al voltant de EH Bildu, i alguns aprofiten molt bé aquesta situació.


¿Què hauria passat si en les eleccions al Parlament de Navarra EH Bildu hagués quedat segona i Geroa Bai tercera? Doncs segurament que no estaríem tan optimistes com ho estem avui sobre la possibilitat de constituir un govern de Navarra alternatiu.


I a això no es diu morir d'èxit?

Editorial