Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/19>

Martxelo Otamendi

21.06.2015

La roba i el pont

Avui es crearan imatges i missatges que quedaran gravades en la memòria i la cronologia de la nova història del nostre país. I apareixeran en cinc capitals: Baiona, Bilbo, Donostia, Gasteiz i Iruñea.


La ingent celebració d'avui ve a complementar l’èxit de la cadena humana del 8 de juny de l'any anterior; és un pas més. A partir del dret a decidir com a horitzó, Gure esku Dago ha cridat la gent a cosir trossos de roba durant aquests últims mesos. Un cop units els retalls confeccionats aquí i allà, avui tota aquesta roba conformarà cinc urnes gegants en cinc llocs significatius: el camp de futbol San Mames Barria de Bilbo, l'estadi Anoeta de Donostia, la plaça de toros de Iruñea, el camp de rugbi Belascain de Baiona i en els carrers de Gasteiz.


Com sol passar en aquests casos, avui coincidiran l'ambient festiu i les reivindicacions, els colors i les voluntats, la diversitat de procedències i els futurs compartits; i l'èuscar serà la principal eina de comunicació.


Al teu país, Vicent, us falten cent dies per a aquests comicis de caràcter plebiscitari; un exercici que serà una eina molt valuosa per saber quanta gent està a favor de la independència. No es tracta d'un referèndum, però sí un calculador socio polític que s'assembla molt a un referèndum.


Els bascos encara no ens trobem en aquesta fase. Caminem bastant ocupats en difondre conceptes com ara el dret a decidir, especialment en els àmbits no abertzales; hem de fer-los veure que es tracta d'un dret bàsic. Ja us he explicat moltes vegades que al vostre país els àmbits no estan tan marcats i que la difusió transversal de la vostra llengua ha servit de pont a l'hora que el concepte del dret a decidir sigui ben acceptat tant pels que volen un futur com pels que en volen un altre.


Aquí, però, necessitem més temps per construir aquest pont, sobretot perquè les ribes del riu estan més distants.

Editorial