Opinió

 

1/19>

Vicent Partal

14.09.2014

La Diada més gran

Fa pocs dies un polític català m’explicava que els dos únics factors que no depenien de nosaltres estan canviant, de sobte i per a bé. Les seues paraules eren que ‘a Madrid ja reconeixen que tenen un problema molt greu i en la política internacional ja existim i compten amb nosaltres’. I si això era així, Martxelo, estic segur que després del que va passar dijous ho serà encara més.


A Madrid perquè a aquestes alçades deuen estar mirant-nos estupefactes. L’operació Pujol els ha fallat, no ha aturat res de res. Per tercer any seguit la multitud al carrer és simplement incomptable. I l’acte dels unionistes, regat de forma gairebé pornogràfica amb els diners de l’estat, ha estat un fracàs històric. Absolut. Han fet literalment el ridícul i han enterrat per a sempre aquesta història de que representen una ‘minoria silenciosa’. Silenciosa no ho sé però de majoria res de res. Ha quedat ben clar, massa.


I què vols que et diga del front internacional: primer notícia de l’edició en paper del The New York Times i foto en les portades dels principals diaris de tot el món. Home, no és poca cosa. En la globalització estar present en els papers que llegeixen els actors de la globalització és molt important. I aquesta vegada l’èxit ha estat rotund.


I resulta molt curiós, per cert, comparar el tracte de la premsa internacional, començant pel fantàstic treball que vàreu fer des de Berria, amb el de la premsa espanyola, Saps que l’ABC va publicar una fotografia de fa anys de Pujol intentant que semblés que era d’aquest any? O que un altre diari va redactar de tal forma la notícia de la presència de Xavi i Piqué a la manifestació que podies pensar que havien anat a la concentració unionista?


Però, escolta, tant hi fa. Dijous vam ser testimonis d’un dia històric, que ens va acostar a la independència. I aquesta setmana Escòcia!

Editorial