Opinió

 

1/19>

Martxelo Otamendi

24.05.2014

Reconèixer els fets

És habitual voler allargar la vida quan ens agrada, i ens és difícil de reconèixer-ho. Això és el que ens passa sovint amb determinats grups de música i determinada gent de la cançó. Moltes persones es passarien la vida escoltant el ‘Let it be’ dels Beatles, gaudint amb la cançó ‘Sweet Jane’ de Lou Reed, i embogint amb ‘Lau teilatu’, però no pot ser. En cada cas, la verdura del temps.

Obrint Pas, abans de desintegrar-se, fa els seus últims concerts i, en aquest moment, és adequat recordar la col·laboració que hi ha hagut des de fa anys entre els promotors de la cultura als nostres països. Aquesta autopista cultural d’anada i tornada ja ve d’antic, i ha donat bons fruits. Obrint Pas n’és una prova.

Trobo que en aquest intercanvi musical, des del vostre país al nostre, hi ha hagut més fluidesa des del nostre país al vostre, sobretot en l’època del rock radical basc. I això ha estat així fins fa ben poc temps.

Segurament, ha estat la situació política de cada país la que ha marcat aquesta direcció. Ara, la vitalitat és més gran al vostre país, i és més gran la curiositat per saber què teniu entre mans. Per això, aquesta curiositat hauria de contribuir a canviar el sentit de la circulació. L’inquietud política hauria de promoure la cultural.

Juntament amb la literatura, la música és el mitjà més eficaç per donar a conèixer la nostra realitat, la nostra producció i el nostre estil més enllà de les nostres fronteres. La mundialització de l’economia ha fet molta feina aquest últims anys i, segons com es treballi, també en la funció d’ambaixada. Però, sense ànim de restar cap mèrit al resultat, sol incidir en espais molt restringits.

L’àmbit de la cultura és més gran, perquè està més a prop dels ciutadans. Obrint Pas ha tancat el seu camí tal com ho faran els seus successors. A casa nostra també és així.

Editorial