Una partida llarga

Alguna vegada ja t'he comentat, Vicent, a tu i a altres amics catalans també, que Catalunya no figura a l'agenda de les qüestions internacionals. I, com a exemple d'això, saps que esmento el llibre de memòries escrit per Madelein Albright, la que va ser secretària d'Estat d'Estats Units. En aquest llibre, en parlar del procés de Kosovo, ella es refereix també a la 'voluntat d'independència' dels txetxens i dels bascos, però no hi ha cap esment als catalans.

Es tracta d'un llibre difícil de pair, perquè és molt gruixut. Però la nit de dijous, quan vaig veure el debat entre els candidats a dirigir la Comissió Europea vaig tenir ganes de menjar-me'l. Ska Keller, la candidata alemanya del Partit Verd va dir que si la triaven com a presidenta de la Comissió admetria com estats independents a Escòcia i a Catalunya. Ni rastre dels bascos. Ja li podeu dedicar un carrer a Keller, o millor encara, enviar-li unes caixes de cava. O aixecar un castell davant de casa. S'ho mereix.

Pel que fa al concepte plebiscitari de les eleccions que planteges en la teva carta jo hi sóc d'acord. Potser siguin unes eleccions el significat, l'objectiu o la conseqüència, la interpretació, la manera... corresponguin a un plebiscit. Però per fer un plebiscit caldria en tot cas col·locar dues urnes, una electoral, votant els partits i una altra al costat de plebiscitària .

L'objectiu d'Espanya clarament serà sembrar el terror, intensificar la tensió a mesura que s'acosti el 9 de novembre. Escalfarà l'ambient, estendrà la por i intentarà influir en aquesta diferència del 10% existent entre el 'sí' i el 'no', perquè es quedin a casa.

Pot intentar i estiguis segur que ho farà, aquesta tasca de tensió. Però quan arribi el dia, en aquesta confrontació entre els dos trens, si la Generalitat i la majoria que li donen suport insisteixen en practicar aquest dret bàsic del vot, a Espanya li resultarà molt difícil, davant la mirada de tot el món, prohibir per mitjà de la força el referèndum. A parer meu la clau està en les setmanes anteriors. És a la tornada de les vacances, al setembre i a l'octubre, quan es jugarà la partida institucional, diplomàtica i social. La de debó.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

A Espanya li resultarà molt difícil, davant la mirada de tot el món, prohibir per mitjà de la força el referèndum