Opinió

 

1/19>

Martxelo Otamendi

30.11.2013

Ens faran avergonyir

L'excarceració de Teresa Toda ens recorda de bell nou el resultat inhumà i cruel de la condemna del judici 18/98; i, especialment, els excessos dels tribunals espanyols contra els dirigents del diari Egin.

Aquells eren temps de venjança, que encara no han desaparegut. S'hi valia tot contra qui podia ser de l'esquerra abertzale o de l'entorn; van superar els límits que fins aleshores no s'havien superat, i es van donar per proves definitives unes acusacions que no tenien cap base. En algunes ocasions, el que vam veure a la sala del tribunal estava a prop de l'esperpent, però no els importava, l'objectiu era clar, i el van portar a terme gairebé sense ruboritzar-se. Es va crear un gran moviment solidari a favor dels acusats del judici 18/98: es van fer campanyes inusuals i imaginatives; en aquells actes atractius, es fa afegir molta gent que fins aleshores mai no ho havia fet, i els carrers de Bilbao es van omplir més de una vegada per protestar contra la injustícia. Per descomptat, no va ser en va; però, com que la sentència estava escrita per avançat, no vam aconseguim prou.

Una part d'aquest macrosumari, que ens afecta d'a prop a nosaltres, els periodistes, va ser contra la gent d'Egin. Alguns dirigents del diari i membres de la redacció i del consell d'administració van rebre pena de presó. La subdirectora Teresa Tota ha sortit al carrer, però no l'hem tret, i no ens hem esforçat gaire perquè sortís abans; ni amb Tota, ni amb el director Salutregi, ni amb el membre del consell Zalakain, ni amb la resta. Els periodistes i mitjans d'aquest poble hauríem de ruboritzar-nos pel que hem deixat que passés amb els companys de quiosc d'Egin.

Han passat els anys, i gairebé no ens hem mogut. El club PEN ha fet el que havia de fer, però els altres ens hem mogut poc. A Espanya és difícil que un pres surti al carrer abans de complir la condemna, encara més si se l'ha relacionat amb el conflicte basc. Tot i així, hauríem de posar el seu cas a l'agenda, a la nostra i a la internacional, ho hauríem de denunciar i recordar.

No ens donaran pas cap premi.

Editorial