Opinió

 

1/19>

Vicent Partal

30.11.2013

Teresa, d'Egin

Ja et pots imaginar que, entre les moltes notícies que ens arriben del teu país, aquesta setmana hem rebut amb una alegria especial l'alliberament de Teresa Toda, la sots-directora catalana del diari Egin. Toda era empresnada a Còrdova de resultes d'aquell infame macrosumari 18/98 que va començar precisament amb l'assalt i tancament d'Egin el 1997. El director Jabier Salutregi i uns quants directius del diari romanen detinguts i això esmorteeix notablement l'alegria per Teresa i el seu alliberament.


No t'he d'explicar precisament a tu com es de terrible el tancament d'un diari. Parlant d'Egunkaria moltes vegades m'has repetit que quan tanquen un diari la pena la paguen sobretot els lectors. En el cas d'Egin l'estupefacció és enorme, car el 2009 el Tribunal Suprem espanyol deixà sense efecte el tancament ordenat per Garzón, armat d'aquella teoria sinistra segons la qual tota l'esquerra abertzale, i si et descuidaves qualsevol abertzale, eren igual que ETA.


Quatre anys i mig després de demostrar-se l'extralimitació de Garzón, finalment Teresa ha pogut abandonar la presó, després de complir els sis anys que li havien imposat i deixant dins amics i companys .


En el procés de pau basc em sembla una evidència indiscutible que els presoners independentistes són tractats com a autèntics ostatges per l'estat. Tots de la mateixa manera, sense tenir en compte si disparaven trets o escrivien articles, que evidentment no és pas igual. El cas d'Otegi, sense el qual no seríem on som, és claríssim i segurament exemplar. El de Teresa Toda i la gent d'Egin, per als qui creiem en el periodisme i en la necessitat no tan sols de mitjans lliures sinó sobretot de mitjans incòmodes, n'és un altre. Igual de lamentable i injust.

Editorial