Opinió

 

1/19>

Vicent Partal

01.06.2013

De vagues i mapes

Fa temps que els mitjans de comunicació de masses han ocupat en la creació d'un imaginari col·lectiu part de l'espai que abans ocupaven els estats. Per això les portades o les capçaleres dels informatius han passat a ser, al final, un mapa. Per això, per exemple, les lligues de futbol són un projecte essencialment polític -si jugues contra Bilbao, Corunya i Sevilla és que Bilbao, Corunya i Sevilla 'són els teus'. Definicions simples, itineraris emotius que es consoliden a base de titulars.


Crear un marc propi de comunicació és en aquest sentit essencial. És per aquest motiu que els xicots aquests que tenim davant criden quan Euskal Telebista posa el mapa de tot el país, en comptes del de la comunitat autònoma o quan ho fa TV3. Saben que el fet que ens expliquen l'oratge és el de menys, per més bé que ho facen, perquè al final el que importa és que estan implantant en l'imaginari popular qui són els nostres.


En política, més o menys, hem aconseguit un cert nivell d'autonomia informativa. Encara que siga a costa de trencar el país a trossos i donar prioritat no a la nació sinó a les diverses comunitats autònomes, cadascuna ben tancadeta en ella mateixa. Però poc més. Per això us envege als bascos des de fa anys en veure que sou capaços de fer vagues generals, com la d'aquesta setmana, totalment al marge del que passa a la resta de l'estat. Pròpìes.


Això passa, és evident, perquè els sindicats nacionals bascos tenen la potència suficient com per a marcar el territori. En això som molt diferents. Als Països Catalans són els sindicats espanyols els clarament majoritaris. Tot i que cal afegir de seguida que, especialment al Principat, ho són amb una aposta inequívoca i valenta a favor del dret a decidir. UGT i CCOO són en aquest sentit infinitament més nacionals, nacionals catalans vull dir, al meu país que ho són, nacionalment bascos, en el teu. ës aquesta una altra diferència més per anar explicant als nostres lectors ...

Editorial