Opinió

 

1/19>

Vicent Partal

18.05.2013

Sorprès amb Urkullu

Fa poques setmanes, estudiant la formació de la frontera hispano-francesa, em va sorprendre molt de descobrir que fins a l'abraçada de Bergara les duanes espanyoles no eren al Bidasoa sinó a l'Ebre. El teu país, per tant, sense ser formalment independent, ho era de fet, de manera reconeguda. Reconeguda pels diners.


Després de la famosa abraçada entre Espartero i Maroto van canviar moltes coses, com ara la posició de la duana, que per primera vegada es va situar a la frontera formal entre tots dos estats. I des de llavors fins a les actuals dues autonomies basques hi ha un camí llarg que, malgrat tot i segons com, recorda l'època prèvia al final de la primera carlinada.


Les dues comunitats autònomes basques semblen haver tornat d'alguna manera a l'època anterior al conveni de Bergara. Les duanes són encara al Bidasoa, molt poroses. Però el País Basc i Navarra han quedat constituïdes com una excepció constitucional gràcies al vostre règim econòmic. Un règim econòmic de concert que suscita enveja al meu país, on l'espoliació fiscal i la insuficiència del finançament deixen els nostres governs entre l'espasa i la paret.


Per això comprendràs la sorpresa enorme que han causat les declaracions del president Urkullu criticant la proposta del govern espanyol d'acceptar un objectiu de dèficit asimètric. Urkullu s'ha aliat directament amb l'ala més espanyolista del PP, que clama que Catalunya siga ofegada, encara que s'ofegue també el País Valencià. Per què ho ha fet? La veritat és que ni ho sé ni ho entenc. Dic més: des d'ací no s'entén.


No s'entén perquè no crec que Urkullu ignore que les tres comunitats catalanes no tindrien dèficit si no fos per l'espoliació sistemàtica dels nostres impostos per part de l'estat, espoliació a la qual cal afegir ara un finançament nefast i l'impagament d'una gran quantitat de deutes. A molts catalans ens ha deixat astorats aquesta sortida de to del president basc, feta des del confort que dóna tenir concert econòmic.


No sé si tu en tens cap explicació...

Editorial