Deu anys defensant-nos

Quan ara fa deu anys, per Sant Jordi, vam treure al carrer la que sabíem que anava a ser l'única edició d'Egunkaria en català vaig escriure en les seues pàgines que expressant la nostra solidaritat amb vosaltres en realitat nosaltres ens limitàvem a defensar-nos. A nosaltres. Al costat la nostra amiga Gabriela insistia en que la solidaritat mai no demana res a canvi. I contra les apariències he de dir que no em sembla contradictòria la seua opinió amb la meua, encarades totes dues columna contra columna.

Perquè és veritat que la solidaritat no demana mai res a canvi. Però també ho és que molta gent als Països Catalans defensant Egunkaria va crear i construir. Va construir una autèntica barricada que després hem fet servir per a arribar on som avui.

Recorde el dia de l'acte de l'Església del Pi, molt poc després del teu alliberament. Tu encara estaves molt tocat per tot el que havia passat durant la detenció i miraves el temple ple de gom a gom amb uns ulls molt especials. Tanmateix jo també estava molt sorprès. Les cares, les vibracions, l'emoció sincera de la gent quan relataves les tortures em van fer creure per un moment que no érem al segle XXI sinó en plena transició. Va ser la primer vegada, allà dins de l'església, que vaig veure el retorn de l'Assemblea de Catalunya, que la vaig veure tornar al cor de la gent. Gent indignada, solidària, profundament humana, gens calcul·ladora.

La gent era allí perquè allí era on calia ser. I la solidaritat amb vosaltres va ser una de les primeres vegades en les quals vaig veure molta gent que després l'he anat veient una vegada i una altra en protestes, referèndum, en Òmnium, ara en l'ANC. En aquest sentit t'he de dir que el cas Egunkaria també va marcar un abans i un després al meu país, també va ser una desligitimització enorme de l'estat, que al cap i a la fi és a l'arrel de tot el que ens passa avui.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El cas Egunkaria també va marcar un abans i un després al meu país