Urkullu i Chávez, dues preguntes

Ja teniu, doncs, lehendakari. Després del parèntesi que va propiciar la llei de partits, el PNB torna al poder i Urkullu és el nou president de la teua part de país. Vist des d'ací deixa'm dir-te que hi ha una cosa que em sembla estranya i no sé com explicar-me. A Euskadi hi ha una majoria sobiranista en el parlament de la mateixa dimensió que a Catalunya. Però ben al contrari que ací, on forces de dreta i d'esquerra s'han posat d'acord, per fer el referèndum d'autodeterminació. al vostre país no veig que això siga possible en un futur immediat. Ni que es plantege, de fet. I em sembla, és la sensació que jo tinc, que el PNB i l'esquerra abertzale es tracten més com a enemics irreconciliables que no com a col·laboradors necessaris. I no entenc per quin motiu –tot i que no puc descartar que la distància em confonga i realment la cosa no siga tan negra com aparenta.

A Catalunya tot indica que tindrem el referèndum abans de dos anys. I serà un procés apassionant però dur també, segurament. Perquè no crec que els espanyols es conformen així com així. Siga com siga, la il·lusió de la gent és enorme i és en aquest sentit que et demane si això influirà d'alguna manera en la legislatura basca.

I canviant de tema, què et sembla això de Chávez? Tu hi va ser, ara, a les eleccions de Veneçuela i supose que deu tenir una visió més de primera mà. La malaltia de Chávez sembla greu de debò. Com pot evolucionar, doncs, a partir d'aquesta variant, la situació veneçolana? A mi em sembla curiós, i trist alhora, que Chávez es puga morir després de tants anys d'enfrontar-se a tot el món just quan ha quedat clar que les recents eleccions van ser netes i democràtiques...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La sensació que jo tinc és que el PNB i l'esquerra abertzale es tracten més com a enemics irreconciliables que no com a col·laboradors necessaris