Opinió

 

1/19>

Martxelo Otamendi

24.11.2012

Suposem que som al consell d'estat

Vicent: et proposo d'imaginar una situació en què ni tu ni jo no ens trobarem mai. Som en una reunió del consell, del Consell d'Espanya. I ens han demanat un dictamen, un d'aquests que se suposa que mai ningú no farà públic. I que ha d'incloure aquesta pregunta: 'A Espanya, què li convé avui: que Mas guanyi per majoria absoluta o per majoria simple?'


Fa una setmana ho vaig demanar des de la perspectiva dels qui van a favor de la independència. Però avui ho demano des de la perspectiva de la Sagrada Unitat d'Espanya. Tu i jo som al consell i el debat ha començat. Jo proposo que, a Espanya, li convé una majoria absoluta de Mas, lliure de la pressió dels altres independentistes, perquè pugui establir el ritme que vulgui: accelerar-lo o frenar-lo; i manifesto que Espanya té una sola opció per a seduir a Mas i el seu entorn socioeconòmic: que tingui la majoria absoluta, de manera que no tingui les mans lligades.


Tot seguit tu fas una pregunta que obre una gran polèmica: 'I una vegada aquí, què? Hi ha la possibilitat que Mas es retiri?' Jo, tossut, hi insisteixo: Espanya necessita un Mas que no estigui lligat als altres partits. Altrament, per què l'ataquen tant, aquestes últimes setmanes, si no és perquè obtingui més vots?'


Els qui tenim el passaport espanyol, però no som espanyols, tenim una gran sort: a Espanya, no li agrada gens seduir. Ells practiquen la política més visceral, política que a la llarga els pot perjudicar. Però tant se'ls en dóna. Fan a cada moment allò que creuen, i qui vingui al darrere ja s'apanyarà. Amb la conseqüència que no s'adonen que la situació, la vostra, és a punt de ser irreversible.


T'ho imagines? Els senyals del metro de Madrid en quatre idiomes, espanyol, català, èuscar i gallec? I les de tots els centre oficials d'Espanya? I la ikurriña hissada a la caserna de Loiola de Bilbao? I la senyera al govern militar de la Rambla de Barcelona? I que a totes les escoles hi hagués una assignatura, obligatòria, sobre l'Espanya plurinacional'?


Com podríem anar a favor de la independència, si haguéssim viscut els primers quaranta anys de la nostra vida en aquesta situació tan seductora? Tan sols puc dir que, feliçment, això no ha passat.


Així que correu, abans que no s'adonin de què passa les poques persones seductores del consell.

Editorial