dimecres, 24 d'abril de 2002
>
El conte d'un 23 d'abril vilanoví
la crònica
MÍRIAM DE LAMO
.
Piruletes en forma de roses i nens i nenes com a espectadors d'un taller de contes van donar-li un altre caire a la celebració del dia de Sant Jordi de la capital del Garraf
+
Els nens van ser alguns dels protagonistes el dia de Sant Jordi, a Vilanova.
Foto:
FdG / CARLES CASTRO
|
Una nena duu una rosa a la boca: no és que els seus hàbits alimentaris siguin un desastre, no, sinó que aquest Sant Jordi, la flor protagonista de la història també està elaborada amb sucre i colorant. I no són els únics ingredients. Només cal passejar una estona per trobar moltes altres roses: de vidre, de metall, de plàstic. I de naturals, és clar, potser per als més... conservadors?
El mateix succeeix amb els llibres. Un pot fullejar best sellers, o novel·les locals i comarcals. N'hi ha d'aventures, de ciència ficció, de sexe uns quants Kamasutra, i algun manual que aconsella a les dones sobre com arribar a l'orgasme. Et retornaran els diners si no l'assoleixes? D'autors de moda com Tolkien, que apareix allà on vagis. I de personatges televisius que aconsegueixen esgotar exemplars el mateix dia, com el Buenafuente. I d'infantils, dels que expliquen la història d'un porquet que amobla casa seva, i de pas ensenya a llegir els infants de cinc anys.
A la tarda, a Vilanova, una sitgetana explica contes als nens vilanovins en plena rambla, i els pares i mares se la miran, primer a ella i després a la pròpia canalla; se'ls cau la bava, observant com els seus nens observen la narradora d'històries que amb una ampolla de plàstic i agua de color lila fa meravelles; encara que alguns només parlen del futbol, d'altres escolten el conte aquàtic de la Jordina. «Tan de bo sabés jo entretenir el meu nen com ho fa aquesta noia», semblen dir els seus rostres. El grup l'envolta una multitud de compradors i compradores potencials, que tenen molt on escollir, moltes parades, i molts llibres. Alguns es queixen: massa gent. Precisament la que manca a Ribes o a Cubelles, on només un parell de parades exposen unes
quantes obres. «A Vilanova és diferent, oi?», pregunta un botiguer cubellenc. «Hi ha més ambient..», afegeix, i és veritat. I a mi m'agrada, penso. Però hi ha a qui no, i es queixa, i empitja la gent per fer-se pas.
El Sant Jordi de la capital del Garraf, però, no només són roses, ni llibres, ni gent. Encara que sembli increïble, teteres de ceràmica, joies i quadres de tot tipus formen ja part del decorat. Les parades ofereixen mil objectes, que a primera vista semblen impossibles de vendre el dia autòcton dels enamorats vade retrum, Sant Valentí! . Em pregunto si regalar una ceràmica deu ser gaire romàntic... Potser sí. Potser això del llibre ja està massa vist. Encara que els llibreters hagin venut en un sol dia gairebé el 30% del que arriben a guanyar en tot l'any, segons diuen al telenotícies. I que els escriptors vagin d'un lloc a l'altre, amb l'agenda més apretada que a cap altre època de l'any. Com la Mercè Foradada , que amb la seva primera novel·la ja està al segon lloc del rànquing dels més venuts. Jo de gran vull ser com la Mercè, penso. O com la nena que encara duu la piruleta a la boca, i que no es percata ni de les roses de vidre, ni dels llibres del Buenafuente, ni de la gent. Només pensa en en el conte de porquets que li ha recomanat una companya, i que li encantaria que li expliquessin els seus «papes». Encara que no sigui 23 d'abril.
|
)
