dimecres, 24 d'abril de 2002
>
Sis encaputxats aboquen fems a la parada del PP i arriben a empastifar la presidenta
Prop d'un centenar de persones participen en la manifestació gironina de defensa de la llengua catalana
EL PUNT
.
Girona
Sis persones encaputxades i amb màscares blanques van abocar ahir, cap a tres quarts de dues de la tarda, dos cubells d'escombraries plens de fems a la parada que el PP de Girona tenia muntada a la plaça de Catalunya, amb motiu de Sant Jordi. Els fems van arribar a tocar la presidenta del partit, Alícia Sánchez-Camacho, i la secretària general, Concepció Veray. D'altra banda, prop d'un centenar de persones van participar ahir a la tarda en la manifestació que havien convocat Maulets, Endavant, MDT, la Falç i Puny Enlaire a Girona per defensar la llengua catalana, amb el lema El català és de tots i totes, defensa'l.
+
A l'esquerra, la presidenta del PP parla amb un mosso sobre l'acte vandàlic. A la dreta, gent observant les destrosses a la parada i el dirigent popular Jaume Veray, després dels fets.
Foto:
MIQUEL RUIZ.
|
|
|
El PP va presentar denúncia ahir mateix pels fets de la plaça de Catalunya i va emetre un comunicat en què feia una crida a «la tolerància i el civisme». Denunciem l'actitud intolerant de determinats col·lectius i persones de la nostra societat, que entenen la llibertat d'expressió com una excusa per dur a terme actes vandàlics i incívics contra entitats i partits polítics pel sol fet de pensar diferent», deia el comunicat. Els Mossos d'Esquadra, que van anar al lloc dels fets, no van poder detenir ningú relacionat amb l'atac. Un parell d'hores abans, un grup de persones es va plantar davant la parada dels populars i va cantar Els segadors.
Poesia per a Palestina
L'escultura de la cèntrica plaça del Mig d'Olot va ser el suport d'un muntatge poètic anònim solidari amb la situació del poble palestí. Un Palestina escrit al terra amb tinta vermella que imitava la sang va cridar l'atenció de molts curiosos, que van poder llegir poemes pacifistes o de lluita social d'Ovidi Montllor, Miguel Hernàndez i el popular Podran cortar las flores, però no podran parar la primavera, de Pablo Neruda.
|
)
)
)
