Opinió

 

<25/88>

Andreu Barnils

23.03.2014

Qui crea els diners?

Segur que molts us ho heu preguntat: com es creen els diners? On neixen? Qui els inventa? Fins aquesta setmana el discurs econòmic imperant ens donava aquesta explicació: els governs, i els seus bancs centrals, creen els diners. Fins ara se'ns deia que els governs tenen una màquina gairebé màgica, una màquina d'imprimir preciosa que et permet posar-hi un paper blanc per un costat, engegues la màquina, i voilà, per l'altra costat et surt el paper imprès com un bitllet de vint euros. És una teoria que es pot resumir així: els diners són creats pels governs. Els bancs privats l'únic que fan és gestionar diners ja existents.


Doncs va i resulta que aquesta teoria ha estat desmentida aquesta setmana pel Bank of England, el banc central del Regne Unit. Aquesta institució creada, poca broma, el 1694, és model de referència per a la resta de bancs centrals del món. Fa més de tres-cents anys que quan el Bank of England parla, la gent escolta. Aquesta setmana el banc ha publicat un document de només catorze pàgines titulat 'Money creation in the modern economy' (pdf) que tira per terra la teoria fins ara dominant. L'any 2014 és, definitivament, un gran any. El document, per cert, avisa als estudiants d'economia i és un clatellot descomunal als professors universitaris: 'La manera com realment el diner es crea difereix del que expliquen els llibres de text'.


Ni que ho digui. Segons els llibres de text que els estudiants aprenen a les facultats d'economia el diner és creat pels governs. En canvi, segons el Bank of England, són els bancs privats els que creen el diner. Déu n'hi do. El document del Bank of England es pot resumir de mil maneres. Jo ho faig en dos punts. Primer punt. Efectivament hi ha diner imprès pels governs. És el 3% del total. Segon punt: el 97% restant és diner creat pels bancs privats.


Cito textualment del Bank of England:


'Dels dos tipus de diner els dipòsits bancaris són la immensa majoria -97% del diner en circulació. I en l'economia moderna, aquest dipòsits bancaris són bàsicament creats pels bancs mateixos (...) Els bancs comercials creen diners, en la forma de dipòsit bancari, al concedir nous préstecs. Quan un banc fa un préstec, per exemple a un home que necessita una hipoteca per comprar-se una casa, normalment no li dona milers de pounds en metàl.lic. Enlloc d'això, abona a la seva compte corrent un dipòsit bancari tan gran com la hipoteca. En aquest moment el diner es crea. Per aquesta raó, alguns economistes diuen que els dipòsits bancaris són 'diners que brollen de les plomes estilogràfiques', perquè es crea en el precís moment que la ploma estilogràfica del banquer signa i aprova el préstec'.


Imagina't ara que la gent que té una hipoteca se'n adona d'aquesta meravella. Fins ara la teoria els deia: torna, sobretot, aquests diners de la hipoteca, perquè són els diners que els estalviadors van deixar-te. Pensa que l'estalviador potser és un avi, que ha treballat tota la vida per tenir aquell raconet que ha invertit al banc. Seria lleig no tornar-li els diners en aquest home. I per molt que no t'agradin els bancs, pensa que només fan d'intermediaris.


Doncs ara explica-li a la gent que té una hipoteca, que no, que els diners que ha de tornar, doncs el banc els va crear de l'aire, o més concretament, els va fer néixer 'de la punta de la ploma estilogràfica del banquer'. No és el mateix haver de tornar els diners a un avi estalviador que a un banquer que ha creat els diners del no-res. És el que ens diu El bank of England: no fa falta crear diner per després deixar-lo. És el fet de deixar-lo, que crea el diner. I per deixar-lo un banquer només necessita una ploma estilogràfica. Sona bèstia, però és així: els bancs creen diners del no-res cada vegada que concedeixen un préstec.


Us en recordeu de l'Enric Duran? Ell va ser dels primers que ho va veure, això. Va demanar diners prestats als bancs, i enlloc de tornar-los, els va repartir entre ONG. Enric Duran, al demanar un préstec, va provocar que es créesin diners. Un cop el diner va ser creat per la Caixa, BBVA, Bankia i companyia, doncs ell simplement el va repartir. Aquí no va aparèixer el govern creant diners amb una màquina. I evidentment el per mi admirable senyor Enric Duran no es va posar a tornar un diner que els banquers havien creat de l'aire.


No m'estranya que sigui precisament Enric Duran (tota la sort per tu !) que hagi fet circular per Twitter l'article al The Guardian de David Graeber que explica molt millor que no pas jo aquesta meravella: són els bancs privats, i no els governs, els que creen els diners.Tota la teoria dels governs creant moneda se'n va a l'aigua. El Bank of England ha tombat, tot solet, un dels mites del capitalisme que ens hem hagut d'empassar durant dècades: són els governs qui creen els diners. Doncs mira, no. Els diners els creen els bancs privats.

Editorial