Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<67/88>

Carlota Franco

30.05.2008

7.456 decepcions

La Generalitat de Catalunya ha informat amb alegria que el 90% dels infants catalans de tres anys que el curs vinent començaran l'escola podran anar al centre que les famílies hagin triat com a primera opció. Però les 7.456 famílies que no han pogut triar l'escola que volien, i el fet que al 39% dels centres educatius públics i concertats que ofereixen educació infantil el nombre de sol·licituds per a entrar a P3 hagi superat l'oferta de places disponibles haurien de ser motius de reflexió per a tots plegats, començant per les administracions.

'Quina escola has triat?' i 'Hi has entrat?' són les dues preguntes més repetides aquestes darreres setmanes a les famílies que enguany han fet la sol·licitud d'inscripció a un centre públic o concertat per als fills en edat de començar P3. Els qui no han tingut sort (perquè a gairebé 900 escoles l'assignació definitiva de les places ha estat fruit d'un sorteig) acaben de saber, després d'uns quants dies d'incertesa, quin centre els ha tocat.

La tria de l'escola per als fills és una de les decisions més transcendentals que mares i pares hem de prendre tard o d'hora. Quan valorem una escola, ens fixem en les referències que hem rebut de gent de confiança. En el funcionament, les activitats que hi fan, el tarannà que s'hi respira, allò que ens explica el director del centre, el professorat que hi treballa. En el tipus de famílies que hi van i la seva implicació en la vida escolar a través de les AMPA. Perquè ens convenci, ens hem de sentir còmodes en tot allò que el centre ens transmet i hem de tenir la sensació que el nostre fill s'hi trobarà bé. També podem tenir en compte l'emplaçament, les instal·lacions, l'equipament, la mida. Hi ha escoles que ens agraden més que no pas unes altres; i més enllà de les percepcions subjectives, hi ha escoles que funcionen millor.

El sistema educatiu garanteix formalment que, vagin on vagin, tots els infants aprendran les mateixes coses, perquè la llei estableix què s'ha d'ensenyar a l'escola, des de quins principis pedagògics, i com s'han d'organitzar els centres educatius. Però l'escola és molt més que no pas un conjunt de continguts que cal aprendre al llarg d'uns quants anys amb determinades finalitats. L'escola és un espai bàsic de vivències per a l'infant, que seran condicionades per com s'hi sentirà. És, o hauria de ser, un espai d'afinitat i de complicitat amb les famílies. Però les lleis, això, no ho poden garantir. Les persones que hi treballen són les que fan funcionar els centres educatius. Amb motivació, professionalitat, creativitat i els recursos materials dels quals disposen han de tirar endavant la seva tasca en un context social determinat. És tot plegat que dota les escoles de personalitat i marca les diferències més importants entre les unes i les altres. Per què, si no, ens donen l'opció d'indicar les nostres preferències als formularis de sol·licitud? Per què, si no, el 39% de centres educatius han tingut més demanda d'inscripcions que no places ofertes, amb què n'han restat fora moltes famílies que hi volien entrar?

No n'hi ha prou, que els governs garanteixin una plaça escolar en un centre públic o concertat als infants de tres anys. Si volen que tothom accepti l'escola assignada, encara que no sigui la preferida, també n'han de garantir la qualitat, en tots els sentits.

Aquells a qui no ha tocat l'escola que volien han de decidir, ara, si matriculen els fills en un centre que potser no els fa el pes, amb el malestar afegit de la certesa que, d'aquí a tres anys, quan els toqui de començar l'educació primària, l'opció de triar serà gairebé inexistent, perquè les aules ja seran plenes dels infants que vindran del parvulari. I si finalment s'avança l'escolarització obligatòria a tres anys, com proposa l'esborrany del projecte de la nova llei d'educació, haurem begut oli del tot: milers de persones no tindran ni tan sols la possibilitat d'endarrerir el moment de dur els fills a una escola que no han triat, ni tampoc podran apostar, mentrestant, per unes altres fórmules educatives que considerin més adequades. No n'hi ha pas per a llançar coets.

Editorial