La incapacitat espanyola per la política

El jutge magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal va iniciar fa un any amb un grup de col·legues la redacció d'un projecte de constitució per a la república catalana . Ho van fer en el seu temps lliure i com un exercici acadèmic. Aquesta setmana el Consell General del Poder Judicial espanyol ha anunciat que expulsaran de la judicatura a Santiago Vidal, la màxima sanció imaginable.

Entre els arguments usats per justificar aquesta actitud hi ha el fet que Santiago Vidal siga independentista. Pel que sembla pot ser president del Constitucional i del PP però no es pot ser jutge i independentista. No sé si en aplicació ja de l'acord antiterrorista que han signat aquesta setmana PP i PSOE, on s'equipara d'una manera molt poc clara l'independentisme amb el terrorisme. Anem cap enrere, doncs.

En el fons les dues notícies en són una de sola que el que fa és reafirmar una veritat, a la vista dels fetspoc qüestionable: Espanya és incapaç de gestionar una crisi major d'estat fent ús de la política  En el seu univers mental només hi ha la repressió, l'agressivitat, la violència, mai el pacte ni el diàleg. En el pacte antiterrorista, sona increïble però és així, es prefigura una equiparació de les amenaces a l'estat segons la qual és el mateix un gihadista que una venerable anciana d'Olot armada d'una estelada.

Tornem, doncs a Mayor Oreja, per entendre'ns. I a Aznar. A una idea segons la qual la llibertat és, com a molt, una concessió graciosa que l'estat ens dóna. I que ens dona sempre que ens comportem i respectem els límits que ens imposa. Perquè si no és així, si el nostre plantejament supera els límits del que ells volen aleshores tot canvia i només entenen el llenguatge de la Guàrdia Civil i el Codi Penal. L'enfrontament. És així de trist i de lamentable. Una vegada i una altra.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

En el pacte antiterrorista es prefigura una equiparació de les amenaces a l'estat segons la qual és el mateix un gihadista que una venerable anciana d'Olot armada d'una estelada.