Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/19>

Martxelo Otamendi

06.09.2014

Un elefant volant

Totes aquelles persones que estem interessades en la sobirania dels pobles tenim per endavant una setmana llarga i molt interessant. Dijous la Diada i, de seguida, el referèndum d’Escòcia. Dues cites cadascuna més interessant que l’altra.

Són dos models diferents per aconseguir la independència que, com si fossin assignatures universitàries, ens han volgut presentar com si fossin opcionals. La via de Catalunya i la via d’Escòcia. Però no són vies opcionals i no es tracta de dos nivells d’estratègia del mateix rang: l’una és conseqüència de l’altra.

No es pot suggerir, com ha dit alguna alta autoritat basca, que els catalans no heu volgut optar per la via d’Escòcia i heu optat per un carreró sense sortida, en comptes de tractar d’aconseguir un acord amb Madrid, tal i com els escocesos han fet amb Londres.

Perquè la via catalana és conseqüència de la negació de la via escocesa. No conec cap català que hagués renunciat a tenir un acord amb el govern espanyol com el que els escocesos han tingut amb el govern britànic i fer així un referèndum amb tota la normalitat i no una consulta popular. I és que evidentment no són els mateixos ni els conceptes ni les conseqüències.

Perquè faran un referèndum a Escòcia i en canvi una consulta popular a Catalunya? Perquè el referèndum d’Escòcia és legal, consensuat entre Londres i Edimburg i, encara més important, perquè serà vinculant, de compliment obligatori.

Per això a Catalunya no hi ha un referèndum. Perquè Madrid no ha volgut arribar a un acord i com a conseqüència el que hi haurà a Catalunya serà una consulta popular, que no serà vinculant però que malgrat tot serà referencial, significativa i legitimitzadora.

I aquesta és la raó per la qual la via escocesa no tindrà cap recorregut en el nostre país. Abans volaran els elefants que Madrid acceptarà cap classe d’acord.

Editorial