Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/19>

Martxelo Otamendi

14.06.2014

El terme mitjà

Les aigües baixen tèrboles en el riu de la situació política de Catalunya, i dubto si serà beneficiós o perjudicial per al procés de sobirania; perquè en un procés que ja de per si és difícil, és millor que tots --sobretot els qui el defensen-- puguin actuar amb tranquil·litat i sense conflictes interns.

Les principals dimissions que han tingut lloc al PSOE per causa de les eleccions europees, a més de la de Rubalcaba, s'han produït a Catalunya i al País Basc. Navarro, en el vostre cas, i Patxi López i Roberto Jimenez, en el nostre. És pura casualitat que aquestes dimissions s'hagin produït en països que tenen problemes nacionals?

Vist des de lluny, sembla que el del PSC acaba de començar, perquè no acaba de solucionar el problema que en els últims anys els crema les mans. Han maldat per aconseguir un terme mig, però, com de costum, això no satisfà a ningú quan el problema --plantejat d'una manera simple, un estat propi o no-- surt a la llum.


Navarro no ha pogut aturar el buidatge del partit. El terme mitjà ha fracassat, i, el que és encara més preocupant, ha portat el partit al fracàs. Quin camí prendran d'ara endavant: s'uniran al camí de la sobirania o es rendiran totalment a les ordres del PSOE?


A CiU ja s'aclareixen, passa allò que tots prevèiem. La situació actual no podia continuar faire temps. Duran i Lleida ha enviat un avís, i, filtrant a la premsa els seus propòsits, ha comunicat que potser es presentarà amb una llista pròpia a les eleccions al Parlament de Catalunya. Queda per veure si complirà la seva paraula.


En alguns temes, els partits d'Ipar Euskal Herria aconsegueixen posar-se d'acord més fàcilment que no els d'Hego Euskal Herria. Ahir, es van unir electes dels principals partits, a més dels de la UMP, i van fer una manifestació massiva a favor dels drets humans i la resolució del conflicte, a Baiona. No és la primera vegada, i no és un mal camí a seguir a Ipar Euskal Herria.

Editorial