Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/19>

Vicent Partal

22.02.2014

La plaça d'Orient

Fa uns anys vaig escriure que ETA era la Plaça d'Orient de la democràcia espanyola. La imatge em va valer durant unes setmanes una bona polèmica però seguisc pensant que era una imatge ajustada. La Plaça d'Orient, per als que ja no tinguen edat de saber-ho, era la plaça de Madrid on Franco rebia els banys de masses cada vegada que la dictadura volia fer pinya. Aquelles concentracions tenien un punt molt evident de menyspreu als altres, de tancament obsessiu. Recorde, perquè em va quedar gravada al cervell, una pancarta contra l'ONU que deia 'Si ells tenen ONU nosaltres en tenim dos'. Era una imatge paradigmàtica: el mascle espanyol contra el món sencer, a crits i de forma grollera. Que més els donava a ells la realitat...


Una mica d'això, d'aquesta actitud, es va recuperar anys més tard i ja en democràcia en relació al combat contra ETA. Els partits espanyols, tant els democràtics com els d'arrel franquista, a poc a poc van començar a anteposar la visceralitat i l'emotivitat a la raó, cosa certament comprensible però perillosa quan supera la ratlla de la racionalitat. Que és exactament el que va passar. Es va crear així un monstre sentimental que ja no atén a raons ni mira la realitat. Un monstre transversal que tot i que ETA ja s'està desarmant fa virar cada vegada més la política espanyola cap a l'extrema dreta. Curiosament.


Un exemple impecable va ser en aquest sentit la conferència de premsa del consell de ministres espanyol de divendres, quan Jorge Fernández Díaz va desqualificar i menysprear l'anunci de la Comissió de Verificació minuts abans de la conferència de premsa de la mateixa comissió, sense ni tan sols esperar a veure què dirien. Va ser una actuació que jo qualificaria de còmica si no fos el preocupant recordatori que ETA, fins i tot desarmada, segueix sent la plaça d'Orient del nacionalisme espanyol.

Editorial