Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/19>

Vicent Partal

18.01.2014

La fi

Tot el que ha passat després de la votació del parlament de Catalunya dijous crec que apunta cap a la fi d'aquest partit socialista que hem tingut, nosaltres i vosaltres, des de la transició. No al final del socialisme, ni de bon tros. Ni al final de l'esperit que va ser del PSC, o fins i tot del vell PSPV. No. Parle del final d'aquest model de partit socialista que s'esgota de pur sotrac. Les formes, la manera de manar, l'exigència autoritària, allò de que el que es mou no ix a la foto... El sobiranisme català segueix trencant barreres i aquesta, la d'acabar amb el que va ser el PSOE a Catalunya, és una de les més delicades i transcendents alhora.


Espanya, aquest estat que per a molts va ser còmode, es va crear des del PSOE. La va fer el PSOE. El PP, els neofranquistes, són incapaços d'atreure ningú. Repel·leixen. Els socialistes no. Els socialistes van saber durant un temps donar una imatge moderna, plural, dinàmica, atractiva. Però ja no dóna per a més.


És increïble el que Pere Navarro està aconseguint. No pot guanyar la votació però provoca tant de mal al seu propi partit que només la llista ja impressiona. Tres diputats a punt de l'expulsió. Un batlle capital que dimiteix de diputat. Diversos membres de l'executiva que dimiteixen de l'òrgan de direcció. I els grans noms del socialisme català cridant, finalment de manera pública, a crear un altre partit socialista. Lliure.


Veurem el que passa en les pròximes setmanes però crec que no m'equivocaré si pronostique que una bona part del socialisme català ha entrat en la ruta de l'independentisme, ara ja sense traves. I com em deia una coneguda militant ahir  'que Pere es quedi les sigles si vol, que a nosaltres, el 9 de novembre, el que ens interessen són els vots'

Editorial