Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/19>

Martxelo Otamendi

18.01.2014

Els socialistes fan tard

Més d'un s'haurà alegrat dijous després de veure el que ha passat al Parlament de Catalunya amb aquest nou episodi de l'escenificació de la ruptura interna de PSC. La competència política s'haurà alegrat a Catalunya i també molta gent socialista a Espanya. A Catalunya perquè sempre està ben vist afeblir el contrincant i a Espanya perquè volen, definitivament, convertir el que va ser el PSC a PSOE i acabar ja amb la peculiaritat de la federació catalana.


L'estiu de 2007, quan l'esquerra va intentar conformar el Govern de Navarra, Pepe Blanco va imposar la seva negativa als socialistes navarresos i els va impedir unir-se als altres partits, en una decisió, a parer meu, molt semblant a la negativa imposada dijous als socialistes catalans pel Blanco actual, és a dir Rubalcaba.


Les dues ànimes de la gent socialista de Catalunya han cohabitat sense massa problemes amb la nació catalana, sempre que no han hagut d'adoptar decisions fermes. Però tot plegat ha començat a esquerdar-se en el moment que el conflicte se'ls ha plantejat en tota la seva cruesa. Estic segur que el comportament de PSC hagués estat molt diferent si s'hagués tractat d'un partit completament lliure i sense cap mena de lligams.


Els socialistes, per això, estan fent tard, molt tard, a Catalunya i em sembla que a casa nostra també.


Quan es troben en el Govern d'Espanya pensen que qualsevol cosa els pot afectar i quan són a l'oposició a Espanya pensen que qualsevol cosa els pot dificultar la victòria en les pròximes eleccions. Conclusió : no es mouen, no tenen agenda pròpia i no prenen ni la responsabilitat ni la iniciativa que els correspondria, relegats sempre a un segon pla. En comptes d'adoptar una actitud dinàmica, en comptes de plantejar proposicions valentes, es limiten a practicar l'expressió política en detriment del procés i desaprofitant l'oportunitat de situar-se amb força i aconseguir referencialitat en la nova situació.


Que no s'estranyin, doncs, si la gent de Catalunya i Euskal Herria no premien després a gent, com ells, que no tenen intenció de moure's.

Editorial