Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/19>

Vicent Partal

11.01.2014

Presoners del relat

Els fanàtics del relat creuen que els fets no tenen importància, només els relats dels mateixos. I fins a un cert punt això és real en el món hiperconnectat on vivim. Un relat, si compta amb el suport degut dels relators, encara que no tinga cap base objectiva pot sobreviure un temps i fins i tot semblar real. Però a la llarga no funcionarà mai perquè la realitat s'imposa. Així el relat de la 'transició modèlica' ha resistit i aguantat dècadess però no més.


La dreta espanyola és especialment propícia a creure els seus propis relats. És molt fanàtica. I un relat que els torna bojos és aquell segons el qual ells han derrotat a ETA. Ells s'ho creuen fermament que la repressió policial i legal va obligar ETA a abandonar la lluita armada. L'intens treball de l'esquerra abertzale per canviar l'escenari o la unilateralitat de la decisió, tema clau !, simplement ho ignoren. Com si no tingués la més mínima importància. I així estem.


Si tu creus cegament que has guanyat i fins i tot humiliat a qui consideres el teu enemic no hi ha cap raó per comportar-se com normalment hom es comporta en un procés de pau. Si, a més, la democràcia és un concepte buit per a ells ens trobem aleshores amb la situació que aquests dies i aquest cap de setmana viviu a Euskalherria.


No serà fàcil canviar la dinàmica però com he dit al principi els relats xoquen sempre amb la realitat. I com el seu relat implica no solament que han derrotat a ETA sinó que amb això han derrotat l'esquerra abertzale, a tot el nacionalisme basc i potser fins i tot l'estat de les autonomies per ací se'ls enfonsarà la fantasia. Perquè la independència d'Euskalherria a mi em sembla avui una possibilitat molt més evident que no fa dos anys

Editorial