Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/19>

Vicent Partal

07.12.2013

A València passen coses

Ningú no esperava que el tancament de Canal 9, ara fa una setmana, esdevingués un ampli moviment contra el PP valencià i desencadenés l'onada de reaccions que hem pogut observar aquests dies. Sembla que el president Fabra ha trobat un obstacle gegantí i resulta ben paradoxal que això passe per culpa d'una emissora que els seus van grapejar i manipular de forma indecent durant dècades.


Però ha passat. Això és evident. Contra el que les aparences semblaven indicar al País Valencià, que ja saps que és la nostra Navarra, s'ha alçat contra una arbitrarietat que segurament tot i no ser la més greu en termes reals era simbòlicament inassumible. Inassumible pel fet de tancar un mitjà públic, inassumible per com de malament es va tancar però també nacionalment inassumible.


I aquesta última és al meu parer la part més interessant . Aquests dies a València s'ha reivindicat la llengua pròpia com no recorde mai, amb una intensitat esperançadora. I sobretot no només pels de sempre. I hem vist onejar juntes, harmònicament, senyeres estelades i bandera amb el blau –alguna cosa així com haver vist en el seu temps a Pamplona juntes ikurriñes i 'laureadas'. Una cosa mai vista.


Que segurament respon al fet que Fabra ha traspassat una línia perillosa. Al president només li dóna suport la FAES, que no amaga la seua proposta d'abolir les autonomies i tornar a l'estat centralitzat. Se li intueix per això la intenció de fer marxa enrere fins i tot en el procés autonòmic actual i deixar-nos o amb una autonomia de riure o simplement sense. I això em sembla a mi que explica bona part de la reacció, de la tempesta.


Tempesta davant la qual t'he de confesar Martxelo que no puc eixir de la meua sorpresa . Pensava que de la defensa de l'autonomia ja no podia esperar res de bo i ja veus....

Editorial