Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/19>

Vicent Partal

23.11.2013

Jugar amb foc

La batalla final es lliurarà sobretot en dos terrenys: la cohesió popular i el suport internacional. En el moment que es declare la independència del Principat aquestes seran en definitiva les dues forces que podran decidir-ne el futur.


De la cohesió popular no en tinc cap dubte. Em sembla evident que la gent és on ha de ser i com ha de ser. El suport internacional és més discutible, però també sóc optimista. Oimés després de la setmana que hem passat.


La política internacional és el regne del cinisme. Els estats reconeixeran la nostra independència si els interessa a ells. Ningú no serà, per principis, al nostre costat. Però, havent dit això, cal reconèixer que també va a favor nostre un element interessant: la permanent antipatia que suscita la gestió de la diplomàcia espanyola.


Aquesta setmana la Gran Bretanya i la Xina, per raons diferents, han cridat a consultes l'ambaixador espanyol, enutjades. La Gran Bretanya per l'enèsima i absurda actuació a Gibraltar i la Xina perquè perquè l'Audiencia espanyola ha demanat de detenir els màxims dirigents xinesos per genocidi al Tibet --i ja fa gràcia que Espanya defense una nació sense estat i s'atorgue el dret de jutjar una dictadura, quan mai no ha jutjat la pròpia.


Poca broma: la mateixa setmana Espanya ha fet emprenyar dos dels cinc membres permanents de Consell de Seguretat de l'ONU. I no únicament això. Fa setmanes que Europa desautoritza l'estat una vegada i una altra. Des de les instàncies judicials, com ha passat amb les sentències de la PAH o la doctrina Parot; però també des de les polítiques, com hem pogut veure aquesta setmana amb el finançament del corredor mediterrani per part de la comissió, que ha menystingut el fantasmagòric corredor central.


Tants errors diplomàtics espanyols tan sols es poden explicar si és que ells estan molt convençuts que la independència de Catalunya no arribarà mai i que no hauran de lluitar mai, per tant, pel suport internacional. Però jo diria que juguen amb foc d'una manera que ja és massa evident i tot.

Editorial