Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/19>

Vicent Partal

09.11.2013

Canal 9 com a exemple

Com ja saps, Martxelo, aquesta setmana el govern valencià del PP ha tancat per sorpresa RTVV, l'empresa pública responsable de l'emissió de Canal 9. Malgrat la merescuda mala fama de l'emissora, la reacció popular al tancament és impressionant. Els treballadors n'han pres el control i ara per ara han canviat completament la cara de la cadena. Tot allò que el PP prohibia ara s'hi veu –si més no, fins el dia 29, quan sembla que la tancaran del tot--. Tot allò que era prohibit ja no ho és. Un locutor pot parlar de 'Països Catalans' sense que el senyal es talle. I hi hem vist i sentit les víctimes de l'accident del metro de València, censurades i perseguides durant mesos i anys.


El tancament de Canal 9, però, té unes conseqüències culturals enormes. El govern del PP ja va prohibir fa dos anys les emissions de TV3, que s'havien rebut durant dècades al País Valencià. Tancant ara Canal 9, els telespectadors ens quedem pràcticament sense televisió en llengua catalana. Només amb algunes emissores locals com a alternativa. Una situació, com tant sovint!, semblant a la de Navarra, on ara només podeu veure parcialment ETB i encara només en format analògic.


La defensa de Canal 9 ha estat encapçalada pels treballadors, com era d'esperar, però també per amplis sectors de la societat valenciana, precisament els que mai eixien per aquest canal --sovint censurats--. El fet més interessant, tanmateix, és que una part important dels votants del PP se sent profundament traïda per aquest tancament i potser, només potser, el cop per al govern d'Alberto Fabra serà molt dur.


Com s'explica, doncs, que podent passar això i estant el PP en un moment delicat com està hagen decidit d'acomplir el tancament? És molt senzill: ordre de Madrid. Un exemple evident i rotund d'aquesta Espanya on ens proposen que continuem vivint.

Editorial