Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/19>

Vicent Partal

14.09.2013

La Via europea

Dimecres va ser un dia extraordinari. Tu ho vas poder veure en directe, de manera que qualsevol cosa que et puga explicar serà pàl·lida. Des del Pertús a Vinaròs, la Via Catalana es va convertir possiblement en la manifestació independentista més gran de la història del nostre país.


Un any després del tsunami que va originar el canvi de ritme de la política catalana, aquesta volta, aquesta Diada ho vam fer més difícil encara, més gent encara i més clar encara. La manifestació de fa un any comptava amb el suport de partits federalistes que aquesta vegada s'han retirat, espantats segons que sembla per la claredat del discurs. Però, malgrat aquesta absència oficial, érem més gent i érem organitzats d'una manera infinitament més complicada. La logística activada aquesta vegada –poca broma com era de complicat– demostra que l'independentisme català és prou madur per a assumir qualsevol envit, el que siga, en aquest 2014 que ha de ser definitiu. L'any de la independència.


Hi va haver un detall que em va sorprendre: la presència de tants representants de nacions sense estat (encara). Bascos, éreu moltíssims i molt visibles, però també flamencs, sards, escocesos, gallecs ... No hi som gaire avesats, a això, en aquest nostre país. I vaig parlar amb diversos grups amb la intenció d'entendre bé què esperaven de nosaltres. I, parlant-hi, em va semblar que hi havia una esperança que, diguem-ho així, la Via Catalana acabàs essent també la Via Europea.


Catalunya pot canviar la política europea, em deien. No únicament la catalana. La coincidència amb Escòcia el 2014 i la possible independència de l'un i l'latre dos, o d'un i prou, pot revolucionar literalment la concepció de l'Europa occidental i la manera de construir la Unió Europea. Qui siga que òbriga la porta de la normalitat per al seu país, en realitat obrirà una altra porta més també, als altres. Perquè qui seguesca el procés després s'estalviarà molt del temps que ara malgastem a resoldre obvietats que els espanyols ens volen disfressar, com ara tot això que diuen que restarem fora del món i que no ens farà cas ningú. Ni Letònia, tu...


Raó de més, doncs, per a no afluixar, ara que hi som tan a prop.

Editorial