Opinió
-
L'atac dels renovadors
Vicent Partal
28.06.2015
-
Reflexionant
Martxelo Otamendi
28.06.2015
-
A cent dies només
Vicent Partal
21.06.2015
-
La roba i el pont
Martxelo Otamendi
21.06.2015
-
La jugada de Mas
Vicent Partal
14.06.2015
-
Un pacte aclaridor
Martxelo Otamendi
14.06.2015
-
Andorra
Vicent Partal
07.06.2015
-
Com en les grans finals
Martxelo Otamendi
07.06.2015
-
De Pamplona a Àlaba
Martxelo Otamendi
31.05.2015
-
València Nafarroa da
Vicent Partal
31.05.2015
-
Avui toca votar
Vicent Partal
24.05.2015
-
Calculadores
Martxelo Otamendi
24.05.2015
-
Wert, el provocador
Vicent Partal
17.05.2015
1/19>
Vicent Partal
06.07.2013
Mira que n'és d'estrany
A veure si ho puc explicar que s'entenga. Un nordamericà de cognom Snowden demostra que els Estats Units estan espiant el planeta sencer, inclosos els països que es consideren socis i aliats i els seus ciutadans, entre els quals tu i jo.
El tal Snowden intenta fugar-se per a evitar la reclusió perpètua o la mort --que l'assassinat als Estats Units és legal si el fan les autoritats. S'amaga en l'aerport de Moscou, des d'on despega una avioneta amb el president de Bolívia, Evo Morales, dins.
Hores abans que despegue l'avioneta els estats europeus, França i Espanya entre altres, avisen de les 'greus conseqüències' que l'espionatge nordamericà tindrà. Alcen el to de veu a nivells que no es veien des de la guerra freda. I tanmateix...
De sobte els estats que amenaçaven els Estats Units s'uneixen per a aturar l'avió de Morales, afirmant que allà dins viatja el tal Snowden. Ben curiós que els espiats en comptes d'agrair la revelació de la trama es dediquen a intentar detenir qui ha posat de relleu allò que tant els irrita.
La cosa és ben estranya i per tant en un lloc o en un altre hi ha pantomima. O fèien l'hipòcrita quan denunciaven l'espionatge i amenaçaven amb una mena de guerra mundial comercial o són uns hipòcrites rematats ara, quan no tenen cap dubte en trencar les convencions diplomàtiques més ancestrals, posant-se al servei de qui els espia. A ells!
És cert que la diplomàcia és el regne de cinisme. Churchill ja ho va dir que els estats no tenen amics, només interessos. Per això sóc pessimista sobre si la república catalana podrà canviar alguna cosa sobre això. M'agradaria molt que fos així però no m'enganyaré a mi mateix. Les regles són les regles i molt que em tem que un dia farem l'imbècil, nosatres també.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











