Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/19>

Vicent Partal

16.02.2013

Empresaris descol·locats

Al Principat hi ha una organització empresarial, que supose que els bascs no coneixeu gaire, que respon al pretensiós nom de Foment del Treball Nacional. Tradicionalment, ha estat considerada la principal patronal catalana i és una de les fundadores de la CEOE. La imatge de Foment, en general, és molt rància. Tanmateix, fins ara ningú no en discutia la representativitat. Molta gent qüestionava discretament l'ús que els seus directius feien de l'organització, això sí. I aquesta setmana sembla que tot s'ha posat en qüestió.


Foment volia unir –encapçalar, de fet-- tots els representants empresarials de Catalunya en un gran acte que havia de ser una crítica del procés sobiranista. Només de proposar-ho, però, van començar les discrepàncies. Se'n van desmarcar algunes de les organitzacions territorials que formen part de Foment mateix, grups d'empresaris disconformes, entre els quals gent tan activa com el Cercle Català de Negocis, i la resta de les organitzacions patronals del país.


Van quedar tan sols que, si allò havia de ser una enorme reunió al Palau de Congressos, va acabar essent una trobada a la sala d'actes de Foment mateix. Ni tan sols la Cambra de Comerç, ben poc abertzale, ni el Cercle d'Economia de Piqué no s'hi uniren.


Tothom coincideix a dir que l'agressivitat política amb què es va presentar la cita la va matar. Cosa ben rellevant, per cert. Vol dir que al Principat ja són pocs els qui estan disposats a mullar-se contra el sobiranisme. Però vol dir més coses, també. Per exemple, que hi ha una immensa diferència entre els empresaris joves i innovadors que tiren el país endavant i els capitosts de Foment. Els joves competeixen i exporten a Espanya menys que no exporten als Països Baixos o Àustria. I no miren mai el BOE, aquesta bíblia que, en canvi, els avis de Foment tenen directament a la tauleta de nit.

Editorial