Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/19>

Vicent Partal

19.01.2013

I si ens quedem fora de la UE?

A la dècada dels noranta, quan treballava a l'Europa oriental, vaig aprendre un parell de coses. Que no hi ha res inamovible i que les esferes d'influència poden obrir-se i tancar-se. Explicava, fent gargots sobre mapes, que Rússia quan es tancava es replegava fins a Sant Petesburg, aleshores encara Leningrad, però que quan s'obria podia arribar... fins a Berlín. Podia explicar la història sencera de l'Europa oriental com un joc de ventalls que s'anaven obrint i tancant: russos, turcs, eslaus i austro-hongaresos.


Quan va aparèixer la Unió Europea vaig intentar aplicar-hi el mateix esquema però ja vaig veure que no funcionava. Que sempre, amb permís de l'exòtica Grenlàndia, Europa s'expandia. Tanmateix, comence a pensar que potser era una visió esbiaixada pel fet que la Unió fins ara només havia tingut temps d'expandir-se. Però potser ara –solament potser– ha arribat l'hora que el ventall es tanque també, com una constant geopolítica, per a Europa.


Pistes? Aquesta setmana Islàndia ha frenat el procés d'adhesió a la UE. L'ha deixat aturat. Tenen eleccions i la població no és gens partidària d'entrar a la UE. També a la Gran Bretanya el debat s’ha intensificat fins al punt que Cameron ja diu que potser caldria un referèndum. A Grècia, per primer vegada em diuen que hi ha gent de Syriza que parla de marxar de la Unió. Fins i tot al nostre país, tímidament encara, creix el debat.


És una pregunta que cada vegada em fa més gent en les xerrades i debats: estaríem millor dins la Unió Europea o fora? I lamente dir que la meua opinió és cada dia més ferma en favor de quedar-nos fora. Perquè aquesta Europa concreta que vivim no aporta ni una vida millor ni més democràcia als seus ciutadans. I, en canvi, és extremadament cruel amb nosaltres, imposant l'ortodòxia econòmica més encegada i l'adoració de l'estat com a interlocutor únic. 


Que vaja alerta, doncs, que el ventall podria moure's per més d’un punt i quan passa això l'experiència em diu que arriba l’hora de grans canvis.

Editorial