Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/19>

Martxelo Otamendi

22.12.2012

Sobre Veneçuela

Vicent, la setmana passada et vaig prometre que avui respondria la teva pregunta sobre la nova situació a Veneçuela i ara compliré la promesa.


Se sap ben poc de la situació de Chávez --el secretisme no l'afavoreix, però hi ha raons de sobres per a pensar que està realment malament, molt malament. Ara és a Cuba i és la segona vegada que hi va en poc temps. La primera s'hi va estar un mes amb motiu d'una revisió i sembla que li van trobar alguna molt greu, de manera que li van aconsellar que tornés a Veneçuela a complir amb la seva obligació.


S'hi va passar quatre dies solament. Va prendre les mesures que havia de prendre i va designar qui havia de designar. Ara ha tornat a Cuba i abans d’anar-se-n’hi ha enviat un missatge greu i seriós. No ens n’han explicat gran cosa més, però la velocitat dels esdeveniments ens demostra que ha empitjorat les darreres setmanes.


No és possible d’entendre l'onada de governs populars que ha sorgit la darrera dècada a Sud-amèrica (Veneçuela, Bolívia, l’Equador, el Paraguai, Nicaragua, el Brasil... amb totes les seves diferències) sense considerar el mimetisme originat per la figura de Chávez. Després d'un cop d'estat frustrat i una lleugera pena de presó, Chávez es va apoderar del govern un cop guanyades les eleccions i això va fer obrir els ulls a molta gent: va demostrar que es podien crear governs populars només amb els vots. D'ací neix la llarga llista...


Aquests nous models tenen grans problemes, però n’hi ha un que posa en relleu simultàniament la força inicial i la feblesa posterior: són molt personalistes. Es fonamenten en una persona concreta, en un líder. I això que val per a guanyar les eleccions és perjudicial per a la seva continuïtat.


Veneçuela serà la primera d’aclarir fins a quin punt.

Editorial