Opinió

 

<11/88>

Vicent Partal

30.06.2006

Jo no espere el papa

Benet XVI passarà un poc temps a València la setmana vinent. L'Ajuntament i la Generalitat han aprofitat aquesta visita, que solament durarà unes quantes hores, per organitzar una autèntica orgia integrista, que com més va, més ofegosa es va tornant. No per la presència del papa en si, sinó per la barroera instrumentalització que en fan els nostres governants.

Benet XVI va arribar marcat per un passat de guardià de l'ortodòxia vaticana, però s'ha de dir que, en el seu primer any de papat, més aviat s'ha distingit per la discreció i no ha fet bons els pronòstics apocalíptics de la seua actuació. En general, ha estat un home que no ha comès errors, tot i que em va decebre profundament fa uns quants dies quan va al·ludir al silenci de déu en l'holocaust. Féu una trampa magnífica: posar en el centre del debat un concepte intel·lectualment molt interessant per a desviar la vista del debat substancial que no és cap altre que la complicitat, ni que fos pel seu espès i intencionat silenci, del papat amb els nazis. Per una altra banda corren rumors, no sé si interessats, sobre la seua intenció d'obrir la política de l'església respecte dels anticonceptius o del paper de la dona. Però, de moment, tot queda en no res. I pesa molt encara la seua duresa anterior. En tot cas, sóc de l'opinió que cal donar a Ratzinger un poc més de temps, vejam què fa.

En canvi allò que ja és insuportable és l'espectacle organitzat per les institucions valencianes. Insuportable i hipòcrita, val a dir: un debat sobre moralitat i sexualitat entre l'alcaldessa i el papa resultaria ben divertit i instructiu, per exemple. L'Ajuntament i la Generalitat han fet una despesa injustificable per a aquesta visita, despesa amb finalitat de gran acte electoral. L'opacitat en què es mouen les xifres no amaga que parlem de milers de milions de les antigues pessetes invertides en un acte d'un dia. En un acte, a més, que vol reforçar el missatge més tradicionalista i antiquat de l'església i que té l'oposició activa de tot d'organitzacions i persones que no estan, que no estem, disposades a admetre que la ciutat esdevinga un parc temàtic político-religiós al servei de Rita Barberà, Francesc Camps, o si voleu, Eduardo Zaplana (personatge que em sembla que ni confessant-se una setmana seguida podria purgar la seua ànima). Veure, aquests dies, un informatiu de Canal 9, per exemple, fa vomitar qualsevol persona sensata i amb una mínima sensibilitat democràtica.

El 'Jo no t'espere' s'ha fet visible a balcons i carrers de València com un crit contra la hipocresia, el cinisme i el desvergonyiment dels nostres governants. I com un crit d'alerta al cap d'una església que camina contra corrent i que és vista per molts de nosaltres com un obstacle a la llibertat individual.

Editorial