El pressupost del sector públic de Catalunya previst per al 2012 suma 37.024 milions d’euros, dels quals 29.727 milions corresponen a la Generalitat estricta. Això suposa una disminució del 5’9% i del 8’9%, respectivament, en relació a la previsió de l’any anterior.

En termes d’equilibri pressupostari, és a dir, de diferència entre ingressos i despeses, el dèficit previst és de 2.740’2 milions d’euros, passant, en relació amb el PIB, del 2’66% al 1’30% entre el 2011 i el 2012; el 2010, el dèficit liquidat fou del 4’22% del PIB. De complir-se la previsió, el dèficit s’haurà rebaixat en 5.611’8 milions d’euros en dos anys. Com a conseqüència d’aquesta contenció i major equilibri, el deute no experimenta els forts creixements dels anys anteriors i s’estabilitza prop del 20% del PIB.

Els posicionaments que es fan en seu parlamentària respecte al projecte de pressupost ho són en clau partidària, segons les conveniències de cada grup. Això forma part de les regles del joc democràtic i del debat habitual. Cosa diferent és si el moment actual, no gaire habitual per sort en els darrers decennis, faria desitjables plantejaments de major cooperació, que atorgaren una major solidesa al pressupost. En qualsevol cas, el govern compleix presentant el seu projecte i el parlament debatent-lo i aprovant-lo, amb les modificacions que considera pertinents, o refusant-lo.

El projecte que ara es debat presenta dues característiques principals: és possible, que no possibilista, i és coherent amb els temps actuals. Totes dues característiques haurien d’ajudar a recuperar la credibilitat pública de la institució i a facilitar, per tant, la captació dels recursos necessaris. A ben segur que se’n poden elaborar d’altres pressupostos, però analitzant els diferents capítols i epígrafs, aquest sembla factible, es pot fer i pot esdevenir realitat la seua gestió al llarg de l’exercici. I no és poca cosa això, atesa la dificultat, per exemple, d’estimar els ingressos quan no hi ha la més mínima previsió a nivell estatal, quan els procedents del govern central s’incompleixen sistemàticament i quan la desitjada reactivació econòmica no s’albira. Tot i així, les dades semblen realistes, possibles.

La segona característica principal del projecte de pressupost s’ha de reconèixer que és la coherència, una doble coherència. D’una banda, amb la situació econòmica i social del país, de profunda i greu crisi a la que no és aliena l’administració pública i, de l’altra, amb el camí iniciat pel mateix govern l’any anterior. Així, l’ajust pressupostari continua aquest exercici i, molt probablement, no serà el darrer. La novetat del 2012 es troba més per la via dels ingressos. Potser la seua incidència quantitativa no serà encara molt gran –s’estima en 720’4 milions d’euros--, però és ben significatiu que s’enceti un acostament entre el cost de determinats serveis i la utilització de bens públics i el preu que paguen els seus perceptors i usuaris directes, reduint així la subvenció de la resta de contribuents.

Les dues estrelles d’aquests nous ingressos són l’impost sobre estades en establiments turístics i la taxa per receptes mèdiques. El primer incorpora un compromís explícit de retorn al sector des del govern i a traves dels ajuntaments que, sens dubte, ajudarà a rellançar l’activitat econòmica. La taxa farmacèutica com l’actualització del cànon de l’aigua i els increments de les més variades taxes i preus públics són imprescindibles per a la sostenibilitat de determinats serveis públics, per a la preservació de recursos escassos i per a limitar el creixement excessiu d’algunes partides any rere any.

La despesa de la Generalitat està condicionada per la distribució competencial i, aquest any, també per l’endeutament anterior. La Generalitat té plena competència en l’execució de les polítiques d’ensenyament, de salut i de benestar social, entre d’altres. La suma d’aquests tres grans capítols representa el 69’3% de la despesa no financera total; l’any 2010 fou del 67’2%. Els interessos del deute sumaran aquest exercici almenys 2.000 milions d’euros, un 35% més que l’anterior. El primer capítol de despesa continua sent les remuneracions del personal, aproximadament una quarta part del total, tot i estar previst un descens del 5’9% sumant el 2011 i el 2012. El conjunt de mesures que es preveu aplicar en l’àmbit de la funció pública s’estima que pot reduir la despesa en 625 milions d’euros; es tracta d’un ampli ventall de decisions, algunes generals com la supressió del tiquet-menjador i del complement de productivitat, que no sempre han respost a les seues finalitats, i d’altres molt concretes i singulars com l’eliminació del “complement de presència efectiva en el lloc de treball” (sic) d’algun col·lectiu molt concret. Tant unes com altres haurien de representar l’inici d’una recuperació de l’eficiència i l’eficàcia de l’administració pública del país.

Aquest projecte de pressupost és, com no podia ser d’una altra manera, fill del seu temps i de les circumstàncies que l’acompanyen: un pressupost que reflecteix la capacitat decisòria limitada del país pels assumptes propis, la no disponibilitat plena dels recursos generats al país i una greu crisi econòmica. Per tant, no és el pressupost ideal, el pressupost desitjable, el que correspondria a un estat sense més limitacions que les autoimposades. Ara i ací, tanmateix, pot fer un bon paper en el necessari sanejament de les finances públiques i pot col·laborar, ni que sigui tímidament per raó de la manca de recursos, en la represa de l’activitat econòmica. Tot dependrà, un cop debatut i aprovat, de la gestió que se’n faci. Per al bon fi no només caldrà la voluntat i la feina del govern sinó també una miqueta de sort. Desitgeu-li sort, desitgem-li sort als milers de persones que l’hauran de fer realitat.

És un pressupost que reflecteix la capacitat decisòria limitada del país pels assumptes propis, la no disponibilitat plena dels recursos generats al país i una greu crisi econòmica