Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<79/169>

Vicent Partal

23.06.2011

Un dia (i una nit) de tots

És senzill i passa a tot arreu. De tant en tant, un dia, o una nit, tota una comunitat humana decideix de regalar-se unes poques hores de descans, de festa, de disbauxa. Ho fem sense pensar-hi, però, fent-ho, ens reconeixem part d'un tot. D'aquell tot, en el nostre cas, que a les mateixes hores balla i canta, bota fogueres o fica els peus dins la mar.

La nit de Sant Joan és tan plena de convocatòries que resulta difícil de defugir-la. El foc que crema des de dalt del Pirineu, allà on vam néixer, fins a la ratlla mateix del sud més meridional, on arribàrem fa segles. L'aigua que mulla els peus de desenes de milers de persones, de llarg a llarg de quilòmetres i quilòmetres de mar que ens han definit durant tota la història. Els cavalls que senyoregen Ciutadella. I la coca que endolceix la nit.

Si en tot l'any hi ha unes quantes hores que la gran majoria dels qui estem en aquest país fem tots una sola cosa és avui, anit. Això és tan evident que, si no fóra per les moltes mancances que hem hagut de suportar durant tants i tants anys, segurament que no caldria ni reivindicar-ho. Per Sant Joan el país es reivindica sol: en l'alegria durant unes quantes hores, en la rebuda de l'estiu, en les ganes de celebrar-nos junts.

PD. Reivindiquem-nos una miqueta, nogensmenys. Us convide a enviar amb VilaWeb la flama virtual del Canigó com un regal a la vostra gent i també a mullar-vos en la platja virtual de la Malva-rosa mentre formuleu un desig per a l'any que reprèn. Que el país de tots es faça visible també en aquesta pàtria virtual que és internet.

Mail Obert