Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<79/169>

Vicent Partal

17.06.2011

Sobre l'Arcadi Oliveres i Twitter

En un moment determinat de la conferència de premsa del conseller Puig, ahir, li van fer una pregunta sobre les acusacions d'Arcadi Oliveres, d'una possible intervenció de provocadors de la policia com a explicació dels fets de la Ciutadella. El conseller va dir que estudiarien aquestes declaracions per si es podia presentar una querella per difamació. Oliveres havia repetit aquesta idea en més d'una ocasió, com en aquest vídeo de VilaWeb TV. Immediatament vaig expressar per Twitter el meu suport a l'Arcadi, però em tem que els famosos 140 caràcters no permeten d'explicar-se prou, vistes tantes converses com va suscitar. Intentaré d'explicar-me millor, a l'antiga, amb un article.

He de dir, primer de tot, que encara no he vist cap prova convincent que els incidents foren causats, efectivament, per uns provocadors de la policia. El famós vídeo que circula tant (i que ara ja no puc trobar a YouTube) demostra que hi havia policies camuflats entre els manifestants, com passa en totes les manifestacions, però no he aconseguit de veure-hi res que em faça pensar que foren ells que provocassen els incidents.

En les declaracions que he sentit de l'Arcadi Oliveres, ell diu que això ha passat en unes altres ocasions i que no es pot descartar que passés també a la Ciutadella (no he sentit totes les seues declaracions i és possible que en alguna haja anat més enllà). Oliveres esmenta exactament una denúncia presentada per Justícia i Pau contra Julia Garcia Valdecasas, quan era delegada del govern espanyol a Catalunya. I jo mateix ahir recordava el cas Scala, en què es va demostrar que l'actuació d'un confident de la policia va ser decisiva. Infiltrar gent provocadora és una tècnica policíaca i política, acreditada per la història. No és una bogeria caiguda del cel, una extemporaneïtat gratuïta.

Mereix això una querella? Jo dic que no. I he d'afegir immediatament que em sembla que el conseller només ha dit que faria investigar si hi havia motius.

I per què sóc contrari a l'amenaça d'una querella? Per dues raons. La primera és que crec que en un sistema democràtic la querella no ha de ser mai el primer recurs, sinó, en tot cas, el darrer, i si no toca més remei. O ens passarem la vida de querella en querella. En la majoria de països europeus la velocitat a què ací anem al tribunal causa estupor. Perquè allà, hi preval el diàleg.

I ací ve la segona raó –per mi, la més important. Contra qui volen querellar-se? L'Arcadi Oliveres fa, si no vaig errat, quaranta-tres anys que treballa a Justícia i Pau denunciant la violència. D'una manera sistemàtica. Tota mena de violència. Ell va ser dels primers que es va manifestar, per exemple, contra ETA, quan encara molts vèiem en ETA més aviat un instrument contra el franquisme. Ell ha condemnat les guerres, siga qui en siga el protagonista, i ell va discrepar públicament, abans que es posàs en pràctica, la decisió dels indignats d'impedir la votació del parlament. I la va criticar amb molta duresa, arran dels incidents. És just negligir això?

Ahir a Twitter alguna de les piulades sostenia que no es podia dir una cosa així sense proves. En discrepe rotundament. Oi tant que es poden dir coses sense proves, altrament no podríem parlar de res fins després de la sentència d'un tribunal. I això, no crec que ningú ho defense. Ara, és que es pot dir qualsevol cosa? Tampoc no. Jo crec en la responsabilitat personal i crec que és la credibilitat de les persones un dels criteris bàsics que estableix la frontera entre què es pot acceptar i què no.

I, per mi, l'Arcadi Oliveres, la credibilitat, la té tota. És un home que ha lluitat per les llibertats i per la pau com ningú. I té al darrere una trajectòria de coherència en el missatge i en les actituds que ningú no pot negar. No es mereix, doncs, que la seua opinió es despatxe sense ni escoltar-la –que és això posar una querella. Ni que fóra equivocada, que no sé si ho és.

(I ara que algú m'explique com podria dir tot això en 140 caràcters...)

Mail Obert