Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Marta Rojals

30.06.2015

'Indepe' amb mar de fons

Fa una calor insòlita. La 'indepe' hiperinformada, a partir d'ara la indepe sense cometes, decideix desplaçar-se a voramar, com milers de compatriotes. L'atzar la porta a una platja llarga i metropolitana, amb aparcaments polseguerosos i massificats. Mentre busca un forat, es demana si els 'no-indepes' també es fixen en els adhesius dels altres cotxes, buscant complicitats. En aquest aparcament hi compta múltiples toros: toros negres, toros blancs, toros hieràtics, toros agitats, tombant estadísticament el CAT de la seua matrícula. Reparar en aquests detalls és una ximpleria, ja ho sap.


La indepe clava el para-sol a la sorra roent, un píxel de color entre centenars de punts cromàtics, i es disposa a jaure sota els avions que s'enlairen des del Prat. Brooooam, fa el cel, cada ics minuts. A la indepe ja li ve al cap un titular recent: 'Els aeroports de Palma i de Barcelona mantenen els de tot l'estat espanyol.' Recorda que la notícia mostrava un gràfic de sectors, com el seu para-sol: el Prat n'ocupava gairebé sis porcions, el de Palma en feia tres, Barajas amb prou feines n'omplia una, i la resta eren subporcions d'altres aeròdroms no deficitaris. La indepe branda el cap. Pensar això a la platja no pot ser normal.


Perquè, què pensaria, ara i aquí, si no fos indepe? Pensaria en els 'chemtrails', per exemple? Diu la teoria de la conspiració que el cel de la península està essent fumigat des dels avions per canviar el clima al gust dels turistes. Que uns treballadors de l'agència estatal de meteorologia d'Espanya ho han denunciat a la UE. La indepe pensa que potser sí, que si fos d'Albacete o votant de Ciudadanos podria tenir aquesta mena de cabòries mentre pren el sol al costat d'un aeroport. Ni tan sols s'hauria d'amoïnar perquè el consell de ministres espanyol vulgui suprimir el Servei Meteorològic de Catalunya, aquest organisme adoctrinat que l'últim 12 d'Octubre va anunciar pluja en lloc de sol. Ai, prou, prou, prou. La indepe es gira panxa avall, contrariada.


Panxa avall estant, observa els seus conveïns. Des que buscava un pam de sorra on encabir la tovallola, encara no ha sentit ningú enraonar el català, la qual cosa li confirma que es troba en una platja universal i cosmopolita, que plauria a Carolina Punset; res a veure amb els 'poblatxos' de boina i armilla on triomfa la immersió. La indepe escolta 'l'idioma común' amb interès filològic. Amb el català no li costa distingir un deix d'Osona d'un del Montsià, però amb el castellà és tan pagesa que no sabria endevinar si tal accent és castellà del Baix Llobregat o castellà de la Conca de Barberà o del Vallès Occidental. En tot cas, es fon d'enveja: com deu ser, viure en un estat que estimi i protegeixi la teua llengua? Com deu ser, no ser-ne conscient? La indepe es desespera: ja hauria de començar a desconnectar.


Agafa el mòbil i fa una escombrada a Twitter: els 'jonquindepes', incansables, piulen els uns contra els altres sobre llistes imaginàries. Entremig, encara cueja l'etiqueta d'un programa de la Sexta; es veu que la nit abans va voler explicar Catalunya convidant quatre exponents de la catalania: Sardà, Marhuenda, Mejías i Albiol. La indepe esgarrapa la sorra. Apaga Twitter i es demana: pot un indepe hiperinformat viure tranquil? Pot aïllar-se dels seus pensaments en la mesura que ho fa una persona normal, entenent per persona normal qui no sent la nosa de l'estat on tributa? Tenir salut, deia Josep Pla, és no sentir-se el cos. Doncs tenir un estat propi deu ser una sensació similar a no sentir-se l'estat. Com el relaxament ingràvid de quan sures panxa enlaire al mar, deixant-te portar. I arribada a aquesta conclusió, la indepe, esgotada, s'aixeca d'un bot i se'n va a banyar.

Editorial