Opinió

 

<79/169>

Vicent Partal

10.06.2011

El PP, ací i ací

La legislatura ha començat al País Valencià amb olor de canvi. Incidents a les corts per la protesta dels indignats, resposta multitudinària al carrer contra els plans escolars del PP, histèria mal dissimulada de Camps contra Compromís, la creu de Cotino, Alarte de manifestació... Un ambient, una imatge, que contrasta un poc amb la del Principat, on el PP sembla que isca de la marginalitat.

No cal exagerar: el PP ha guanyat les eleccions amb majoria absoluta al País Valencià i no hi ha pas la previsió, ni remotament, que una cosa semblant puga passar al Principat. Però, dit això, al País Valencià l'olor del carrer diu que el PP va avall i que al Principat va amunt.

El nerviosisme del PP valencià és palès: es troba acorralat per la justícia i li ha eixit una oposició per on no l'esperava. En la primera reunió del nou grup parlamentari del PP a les Corts Camps va fer un discurs estranyíssim, en què va dir que no s'espantassen pels resultats de Compromís! El PSOE ni els preocupa i Esquerra Unida segurament que és un mal amb què ja sempre compten. Però l'èxit de Compromís els ha sorprès i desconcertat.

A les Corts, hi tindran tres grups d'oposició, que aquesta vegada sí que competiran de debò en la denúncia. I matèria, no els en faltarà. Ahir, en la constitució del parlament valencià, en les files del PP, hi seien deu diputats encausats per corrupció. I el peculiar nou president, Juan Cotino, es va fer posar una creu esperpèntica sobre la taula de la presidència, que se suposa que és de tots els valencians.

I aquest personal pertany al mateix partit que guanya pes al Principat, que manarà a Badalona, que deixarà aprovar els pressupostos de Mas o que sembla que farà, també amb CiU, el tomb a la tenebrosa Diputació de Barcelona, cova i feu del PSC més tirànic.

La legislatura, l'una i l'altra, acaba de començar. Però algunes de les coses que entrelluquem ja fan rodar el cap.

Mail Obert