Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<74/169>

Vicent Partal

04.11.2011

Què cal mirar?

Si hem de fer cas de la demoscòpia, aquesta campanya és senzilla: el PP té tot el vent a favor. Les enquestes solen relativitzar-se sempre a l'hora de la veritat i, si molt convé, potser ens trobarem que no hi haurà majoria absoluta o que no serà tan clara com tots ens afigurem. Però els socialistes no aspiren, ni en el millor dels somnis, a la victòria, i al final el seu resultat serà, per això mateix, el més intranscendent.

Intranscendent perquè, la clau d'aquestes eleccions, la tenen el PP, d'un costat, i els tercers partits, d'un altre.

Al nostre país, el PP hi té dos focus d'atenció clars. Al País Valencià seran les primeres eleccions després de la dimissió del president Camps. Camps ha esquivat el tribunal, per poc temps, però cal veure si els ciutadans passaran factura als populars o no. L'onada pro-PP sembla que actuarà de bàlsam, però no es pot descartar res i, siga com siga, els indicadors seran importants no tan solament per allò que puga passar a Madrid, sinó també per com puga governar el president Fabra.

Ara, la novetat més notable és, potser, que els populars juguen també per primera volta amb bases importants al Principat. Per això Rajoy ha inaugurat anit la campanya a Castelldefels. Fa quatre anys va ser el Principat que va impedir un govern del PP a Espanya. Ara no sembla que haja de passar res que puga assemblar-s'hi, però els populars no volen jugar-se-la --per si un cas. I de passada esperen abandonar l'aurèola de partit marginal, cosa que aconseguirien, si superassen CiU com a segona força política. Aquesta eventualitat fóra un daltabaix per a la coalició del president Mas i un seriós avís al seu govern.

A banda el PP, la previsible caiguda del vot socialista pot afermar les opcions de Compromís i Esquerra Unida al País Valencià, d'Esquerra i ICV al Principat i fins i tot, encara que això ja sembla més difícil, del PSM a les Illes.

A la circumscripció de València, notablement, Compromís i Esquerra Unida poden aconseguir diputats fins i tot perdent uns quants vots respecte de les eleccions valencianes de fa mig any, una possibilitat que en el cas de Compromís marcaria una fita històrica, perquè des de la transició el valencianisme no ha tingut mai representació pròpia a Madrid.

I a Barcelona, i potser a Girona, la caiguda del vot socialista pot ser decisiva a l'hora d'apuntalar una ERC, ERC-Rcat-Catalunya Sí, que aspira a aturar la caiguda sostinguda que l'afecta des de fa unes quantes eleccions. Però també pot servir per tornar a ICV el segon escó que va perdre fa quatre anys. Tant ERC com ICV compten amb els caps de cartell més frescos i interessants, que representen propostes sensiblement innovadores en els àmbits respectius. Caldrà veure si estiren l'electorat o si no tenen l'impacte que els dos grups desitgen.

Així, doncs, si no hi ha sorpreses monumentals, els detalls que haurem de mirar el 20-N al vespre són aquests. I, en tot cas, des d'una òptica d'estat, veure també fins a quin punt el PP haurà estat capaç de guanyar pertot arreu (Andalusia?) i els resultats del País Basc, ara que ETA ja ha deixat les armes.

Mail Obert