Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<74/169>

Vicent Partal

27.10.2011

La carta d'Otegi

La pau ha arribat a Euskadi amb l'esforç de moltíssima gent. Però ningú no pot negar que una de les persones que més ha fet per aconseguir-la ha estat Arnaldo Otegi. Des de fa pràcticament una dècada Otegi s'ha servit de la seua indiscutida autoritat política al si de l'esquerra abertzale per fer-la moure cap a la nova etapa que es va obrir la setmana passada. Sense ell i la seua feina, difícilment ETA hauria acabat la lluita armada, això ho sabem tots.

I Otegi ho ha fet, tot això, amb una paciència inesgotable, amb rigor, sense caure mai en les provocacions ni posar-se al centre del debat. N'hi ha una prova irrefutable: Otegi és avui a la presó, però malgrat l'absurditat clamorosa d'aquesta situació, no reclama res per a ell. Té el cap on ha de tenir-se: a dissenyar els anys que vénen.

El text fet públic ahir al vespre és, doncs, important perquè entre línies Otegi deixa clares moltes coses: l'autocontrol que ha hagut d'exercir, que difícil que ha estat blindar el procés a les provocacions i com li ha costat de convèncer, una part de la seua gent, de la necessitat de fer el pas que finalment ha fet.

I diu que ha complert. Ha obert la porta a una situació completament nova en què no mancaran les dificultats, ja ho declara, però en què s'albiren solucions netes i democràtiques del conflicte polític que oposa de fa segles el nacionalisme basc amb el nacionalisme espanyol. Que no és pas poca cosa.

PD. Supose que no caldria ni dir-ho, però per si un cas: també jo reclame la llibertat d'Arnaldo Otegi.

Mail Obert