Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<74/169>

Vicent Partal

20.10.2011

ETA, mig segle d'història basca

ETA ha anunciat que deixa les armes. I no per esperada és menys transcendent la notícia. Aquest és un moment històric per al País Basc en primer lloc, però també per al nostre país i per a Espanya. Res no serà igual mai més i per sort la violència deixarà definitivament de condicionar la vida de la gent i el debat polític.

Cal felicitar, doncs, el poble basc i la gent que ha fet possible, des de moltes instàncies, aquest adéu a les armes. El País Basc perd avui una de les seues anomalies i guanya una oportunitat de futur que, amb ETA disparant, era simplement impossible.

Aquesta és, doncs, una hora solemne. I perquè ho és cal recordar que durant mig segle ETA ha representat coses molt diferents. A vegades ETA ha representat la dignitat del seu poble i a vegades ha estat la pitjor cara del seu poble. A vegades ha ajudat la causa de la llibertat i a vegades ha actuat contra la llibertat. No és pas la mateixa l'ETA que ens allibera de Carrero Blanco i l'ETA que mata Ernest Lluch. Com no és pas la mateixa l'ETA de Txiki i Otegi i l'ETA d'Hipercor. Ni és la mateixa l'ETA que ajuda a tirar endavant els demòcrates de tot l'estat i l'ETA que cínicament considera les platges d'Altea o d'Alacant com un tros més d'Espanya.

No és la mateixa ETA, però no ens confonguem: hi ha una sola ETA. I no es pot explicar l'ETA bona sense la dolenta, i a l'inrevés. Avui cal recordar que ETA és el fruit directe d'una dictadura, la franquista, que la va provocar i que va cometre molts més crims i més arbitraris que no els que ETA hagi comès mai. ETA és una reacció a la negació dels drets civils i nacionals que a molts llocs del món ha donat fruits semblants.

La violència, i això ho puc dir tranquil·lament ara que ETA s'ha dissolt, és un mètode i prou. A vegades serveix i a vegades no. A vegades ajuda les causes justes i a vegades mata les causes justes. Però no es pot negar, sense caure en la propaganda en favor d'una de les parts, que la violència política sempre té unes causes profundes. Moralment, ens pot semblar aberrant. Però, quan en un país una part substancial de la població troba la violència justificada -- i aquest ha estat sempre el cas del País Basc--, aleshores la grandiloqüència moral contra els violents sol ser més un instrument de combat polític que no una actitud moral. Especialment si la crítica de la violència es fa servir per negar i tapar el debat polític i social que hi ha a l'origen de la violència.

I això avui no ho podem oblidar, ni ho hem d'oblidar. ETA s'ha acabat, però les raons profundes que varen fer néixer ETA --algunes, no totes per sort-- persisteixen i continuaran essent part del debat polític.

Em fa content saber que ningú més no morirà. Em fa feliç i crec que aquesta és la cosa més important de totes. Però també em fa content saber que ETA ha entès que era una nosa enorme per al seu poble i per a tots nosaltres. Ho ha fet tard, ho podria haver entès fa anys, però ara tant és. Perquè el que importa ara és el futur que s'obre al davant, de forma imparable.

Mail Obert