Opinió

 

<163/169>

Vicent Partal

11.05.2004

Preparant l'escac i mat

Maragall i Carod-Rovira deuen sentir-se estranys quan són l'un davant l'altre, sense intermediaris. Maragall sap que sense Carod no seria president, i que, d'alguna manera, està a les seues mans. Carod també sap que el seu partit ha quedat enganxat al govern i que la famosa clau que va ensenyar fa temps, ja només pot obrir aquell pany del Tinell. Però, per damunt de tot, Maragall i Carod saben que d'ací a tres o quatre anys hauran de confrontar-se de manera directa. I estic segur que els seus moviments, en qualsevol taula que seuen cara a cara, com ahir, ho tenen molt en compte.
Cal convenir que no és una situació senzilla ni habitual. En les pròximes eleccions, si no canvien gaire les coses, hi haurà tres candidats amb possibilitats d'arribar a la presidència de la Generalitat de Catalunya: Artur Mas, Pasqual Maragall i Josep-Lluís Carod-Rovira. Mas té un paper definit: va guanyar les eleccions i ha de fer al parlament tota l'oposició que crega convient. Maragall fa de president i deu tendir a estar per damunt del bé i del mal, però no pot abaixar la guàrdia. Carod, mentrestant, pensa a trascamar el país de cap a cap i disputar els vots als altres dos. Però, amb Maragall, és molt més complicat perquè hi comparteix govern. Per això qualsevol discrepància, per menuda que siga, tots dos ja deuen pensar a servir-se'n un dia per fer la jugada mestra que prepara l'escac i mat que necessiten per al 2007. Tots dos.

Mail Obert