Opinió

 

<163/169>

Vicent Partal

31.03.2004

Cent dies

Entre els consellers del govern circula l'acudit que els haurien de fer un descompte: que, dels cent primers dies, solament se n'haurien de comptar cinquanta, per les crisis contínues en què ha viscut el tripartit.
De totes maneres, crec que això tant és, perquè allò que importa és l'etapa que comença precisament el 14 de març. Amb els socialistes al poder a l'Ajuntament de Barcelona, a la Diputació de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya i al govern d'Espanya. Mai no havien tingut tant de poder plegat i concentrat, ni ells ni cap partit. I ara comença de debò, ara sí, la diversió. Com gestionaran tant de poder? Quin PSOE veurem? El que ja vàrem conèixer els anys vuitanta?
Per al govern de la Generalitat la situació no serà fàcil ni senzilla. El PSC sap, ja ho sabia el dia que el va rubricar, que un govern espanyol del PSOE no acceptarà pas una part de l'acord del Tinell signat, un acord que no comptava que el PSOE manaria a Madrid. De fet, ja n'hem vist les primeres mostres: Blanco bramant contra la selecció catalana d'hoquei o avisant que, en la reforma de la constitució, ni pensar-hi, tret de reformar el Senat. Zapatero va dir que acceptaria l'estatut que aprovara el Parlament. Ja ho veurem. Si el Parlament va més enllà del marc constitucional, també l'acceptarà? No és pas això, que diu Blanco. I ahir Joaquim Nadal ja hagué d'intentar tota mena d'equilibris per fer quadrar el cercle a la conferència de premsa oferta en ocasió dels cent dies de govern.
En aquesta perspectiva, els cents dies passats fins ara solament hauran estat un aperitiu; copiós, certament, però un aperitiu. Els plats principals vénen ara. I ja ho veurem, si la sintonia entre el PSC i el PSOE és tan plàcida com volen fer veure. I què són capaços d'empassar-se Esquerra i Iniciativa.

Mail Obert