Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<163/169>

Vicent Partal

15.04.2004

Zapatero: un primer discurs decebedor i unes rèpliques que el milloren

Rodríguez Zapatero tenia dues possibilitats a l'hora d'esbossar el seu discurs d'investidura: pensar en els tres milions de vots contra el PP que el varen enfilar al poder o provar d'erosionar els nou milions de vots que ha conservat el partit d'Aznar. Sembla, clarament, que no ha pas pensat en els vots que demanaven un canvi a l'hora de redactar un discurs que em sembla decebedor. Després, a la vesprada, les rèpliques han dissipat alguns dubtes.
Aquests darreres hores s'havia especulat amb la possibilitat que Zapatero fera algun gest que anara més enllà de l'ortodòxia del PSOE. Com ara anunciar la possibilitat que el govern espanyol demanara l'oficialitat del català a la Unió Europea. A l'hora de la veritat no hi ha hagut res d'això. Zapatero no s'ha mogut ni un mil·límetre d'allò que era, per desgràcia, massa previsible. Pitjor encara: ni tan sols s'ha atrevit a dir que retiraria les tropes de l'Irac, cosa que ja semblava asssumida. Ho havia dit amb claredat fora de l'hemicicle, però avui al matí, allà on s'ha de fer la política, no ho ha dit. Ha proferit moltes paraules, però no la frase que molts esperàvem: 'les tropes espanyoles es retiraran de l'Irac'. I encara ha fet entrar amb calçador una referència insòlita a la necessitat de mantenir-les-hi per un mandat de l'ONU o d'alguna altra institució multilateral. Una altra? Quina? L'OTAN potser? La cosa sonava a un hipotètic pacte negociat a Washington entre Donald Rumsfeld i José Bono. I tot comença a recordar sospitosament un 'remake' del famós 'D'entrada No a l'OTAN', que Felipe González va acabar convertint en allò que tots sabem.
En l'àmbit polític intern tampoc no ha fet ni un sol pas interessant. Dir que l'estatut es pot reformar, si entra dins la constitució, no és pas allò que va dir durant la campanya catalana, que acceptaria 'qualsevol estatut' que li arribara del Parlament. En política antiterrorista no s'ha mogut una coma del guió pactat la passada legislatura entre ell i Aznar. En fi, l'altra gran decepció ha estat la del Pla Hidrològic. No ha anunciat que el retiraria i, com en el cas de l'Irac, ha dit moltes frases enigmàtiques, massa obertes a la interpretació. Això sí: ha afirmat rotundament que prioritzaria els interessos del Llevant (Llevant? Franco anomenava així València...) i especialment de la Conca del Segura. Doncs, molt bé. Però, de l'Ebre, ni piu. En canvi, ha estat contundent sobre la LOCE i sobre la violència masclista, contundència que ha fet veure encara més la tebior de la resta de qüestions. En resum, un mal començament.
PS: Aquest text ha estat escrit a migdia. A la vesprada, en el torn de rèpliques, Zapatero ha aclarit algunes coses. Ha dit clarament que retiraria les tropes i que no faria el transvasament de l'Ebre (encara que no ha dit res del del Xúquer). Molt millor.

Mail Obert