Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<163/169>

Vicent Partal

14.04.2004

Cap de (tota) l'oposició?

L’episodi del nomenament d’Artur Mas com a cap oficial de l’oposició ha portat molta més cua que no la que era d’esperar. L’actitud de CiU, molesta però resignada, és prou comprensible: no costava gens de consultar-la. I és raonable que Mas demane una dependència directa del Parlament, com la que, en definitiva, té el president mateix. I que no vulga dependre, amb sou i tot, del departament del president, com es proposa, que ja és estrany. A qui se li ha acudit que el cap de l'oposició cobre del departament del president?
Ara, la reacció d’ERC ja em costa d’entendre, per les maneres. Entenc que no els agrade que es destaque un cap de l'oposició i que en discrepen. Però no sé si això és compatible amb el fet de dir, com s'ha dit des de les files republicanes aquesta setmana, que cal bastir ponts amb CiU, ara que se senten atrapats dintre la xarxa del PSOE, i amb la manera com han reaccionat, amb el risc que s’entenga que volen escanyar-la. A CiU. Que és allò que algun dels comentaris semblava indicar.
Però la cosa més criticable de totes, a parer meu, no és això, sinó el concepte mateix de cap de l’oposició. Perquè, de quina oposició és cap? De tota? El 'shadow cabinet' funciona bé als països on solament hi ha dos partits grans i, com a molt, un de petit. És un mecanisme clar d’alternança i de preparació per a l'alternança. Però el darrer Parlament de Catalunya és, precisament, un exemple de pluralitat i d'existència de partits diferents. En aquest cas, i en qualsevol altre, el consens del govern amb l’oposició en els grans temes és desitjable, però centrar tota l’oposició en un cap (que, a més, és el que va guanyar les eleccions) no em sembla un exercici raonable.
Perquè la política catalana ja no és cosa de dos i tenim una situació que reclama aproximacions més complexes que no l'anglo-saxona d’un molt honorable president contraposat a un honorable cap de l’oposició.

Mail Obert