Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<163/169>

Vicent Partal

02.04.2004

Reconèixer-nos en les diferències

Des que va aparèixer la magnífica traducció de l'Alcorà feta a la Universitat d'Alacant per Mikel de Epalza, el llibre sagrat dels musulmans és un dels que tinc a la tauleta de nit, per anar-lo llegint de tant en tant. No sóc gens religiós, però sí molt conscient que la religió és un fenomen essencial de la vida humana, i per això m'ha interessat sempre. Aquesta és la causa, per exemple, que em sàpiga la Bíblia de cap a cap, i que m'imposara de conèixer també l'Alcorà.
Lamentablement encara no sóc tan àgil usant l'un llibre com l'altre i em costa molt de recordar exactament quin passatge cerque, o bé on l'he trobat. I ho dic per explicar precisament que ara no sé trobar la citació que hauria d'haver transcrit avui. He passat una estona cercant-la, però no l'he trobada.
En tot cas, en alguna pàgina del llibre vaig llegir un comentari que deia una cosa com aquesta : que fórem creats de nacions i llengües diferents perquè, a partir de la diferència, ens poguérem entendre.
Aquest text alcorànic em va impressionar. Com passa en tots els grans llibres, aquesta idea contrasta amb idees i frases que podrien ser contradictòries. Siga com siga, em sembla un punt fantàstic d'arrencada, una frase que estimula a construir un principi d'entesa.
En aquests moments en què sembla que no hi haja espai sinó per a la confrontació, expressar la voluntat de conèixer i d'apreciar és un primer pas imprescindible. Per això són importants actes com el d'ahir a Barcelona: una pregària per la pau, compartida per gent de religions diferents i laica, en un oratori islàmic. La lectura en català i en àrab d'un poema de Martí i Pol és un símbol destacat i confortable per si sol. Aquest és el país que volem: on el diàleg sap trobar punts d'acord per a reconèixer-nos les diferències.

PD. Dos amables lectors, Joan Sanz (de Bocairent) i Jordi Llaonart m'han fet arribar el passatge en qüestió:

Es tracta del fragment Q 49, 13 el qual resa, segons la traducció de De Epalza (2002, p. 767):

"Nos us hem fet, us vam crear, d'un mascle i d'una femella.Nós us hem fet pobles i tribus, diferents, perquè reconegueu les diferències i la igualtat dels uns i dels altres."


Mail Obert