Opinió

 

<163/169>

Vicent Partal

28.04.2004

I ara la bandereta...

Les autoritats d'ocupació americanes de l'Irac no saben eixir d'un problema sense crear-ne un de nou. Ara no se'ls ha acudit res més que inventar-se una bandera nova, contrària a totes les tradicions del país i que arracona els símbols tradicionals àrabs en favor d'un disseny que se suposa que és modern. Francament, d'entrar en un terreny tan relliscós, se n'han de tenir ganes. Maragall, quan era alcalde de Barcelona, es va inventar també una nova bandera tota de trinca i aquesta setmana l'Ajuntament ha hagut de tornar a la bandera històrica. Segur que la nova bandera iraquiana farà el mateix camí.
Qui ha dissenyat la nova bandera no té gaire idea d'heràldica ni gaire sensibilitat respecte del país que aquesta bandera ha de representar. Tots els estats àrabs tenen els mateixos colors a la bandera, combinats d'una manera o altra: el negre, el blanc, el vermell i el verd. Això, és clar, no passa per què sí. Són els colors del nacionalisme panarabista i prescindir-ne és un greu error; com si volgueren sostreure l'Irac del marc que li és natural i amb què s'identifica també pels colors. Ep!, també totes les banderes nòrdiques tenen una creu ben definida, la creu nòrdica, i totes les catalanes (inclosa la de la ciutat de València, que alguns volen que siga la del País Valencià) tenen quatre pals. I això passa perquè les banderes no són codis arbitraris del tot, sinó que sovint reflecteixen, molt codificadament, el passat o la indosincràsia del país que representen. Per això són tan sensibles i admeten tan poques innovacions.
A Barcelona, per exemple, l'Ajuntament va provar fa uns quants anys d'imposar una bandera nova. A mi, gràficament, m'agradava moltíssim. En totes les dues versions que se'n varen fer. La trobava rabiosament moderna. Però tenia una pega important: semblava que les hagueren dibuixat per amagar, simplement, les quatre barres. Igualment, l'escut. Finalment l'Ajuntament ha hagut de retirar la proposta, de bandera i d'escut, simplement perquè ofèn massa sensibilitats i aixeca massa sospites polítiques. I si això passa en una ciutat tan amable com és Barcelona, ja ens podem imaginar què passarà a l'Irac amb aquest disseny que avui, dimecres, esdevindrà oficial i que, entre més inèpcies, amaga els colors panàrabs, inventa colors per als kurds, amb què ni ells mateixos no se senten representats, o introdueix dues franges blavoses paral·leles, que els més exaltats i desbocats ja identifiquen amb el signe d'Israel, encara que la cosa no tinga trellat. Què en trauran, ara, de fer entrar amb calçador aquesta nova bandera? Res. Més polèmica i més incidents. Se la podien haver estalviada? Segur. També podien haver conservat la vella bandera iraquiana amb algun retoc menor. I ara segurament que no tindrien el país exasperat, a sobre, per la inconsciència del dissenyador de la percala en qüestió.

(Per cert, recomane molt la web Flags of The World. Espectacular.)

Mail Obert