Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<149/169>

Vicent Partal

05.05.2005

Els camps de la mort, seixanta anys després

Hi ha noms que evoquen l'horror. La misèria més abjecta. El crim més inhumà. Però els mateixos noms evoquen també l'honor dels qui es negaven a acotar el cap en les circumstàncies més terribles. El coratge dels qui cada dia provaven d'entrebancar la vida dels botxins. La dignitat dels qui simplement resistien, contra la mort.

Seixanta anys després hem de recordar que la civilització europea va ser capaç de crear l'Holocaust. Però també hem de recordar que en aquells camps maleïts hi havia un bri imperceptible d'esperança. Tots aquells qui varen provar de viure com fos ens varen ensenyar la lliçó fonamental del genocidi nazi: no és possible de matar tothom. És possible de matar molta gent i ser cruel. Però aleshores cada persona que decideix de no conformar-se al destí que l'espera és un heroi. I els herois acaben decidint les batalles.

Mail Obert