Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<149/169>

Vicent Partal

26.04.2005

Bustos

No he tingut sort amb el meu alcalde. Al meu poble, quan hi va arribar la democràcia, un personatge que era delegat del Movimiento es va passar al PSOE, el vàrem fer alcalde i va durar fins que no es podia mantenir serè en públic. Aquest personatge, feixista per més que militara al PSOE, va ser una plaga destructiva que va arrasar Bétera. Des d'aleshores crec que no importa tant que un alcalde siga de dretes o d'esquerres. Que allò que importa és que siga interessant, tinga un projecte de ciutat i un estil de governar conciliador i dialogant. Ho dic pels Bustos...

Oleguer va fer ahir un altre dels seus gestos. Va dedicar el seu gol d’ahir, del partit contra el Màlaga, al xicot de catorze anys detingut el 14 d'abril per haver enganxat a Sabadell un adhesiu que deia 'Estil Bustos, no. Gràcies'. Avui al matí un grup d'estudiants sabadellencs es concentrarà davant la casa de la ciutat i demà ho faran un seguit d'entitats i ciutadans que menen des de fa setmanes una campanya clara reclamant l'aturada de les actituds violentes de la guàrdia urbana i que s'acabe la permissivitat d'aquesta amb l'extrema dreta. Ignore fins a quin punt tot això és tan clar, però qui ha assumit la veu pública d'aquest moviment, Joan Carles Doval, em mereix confiança. El conec de la seua labor a Picap i no m'encaixa en el retrat antisistema que els Bustos volen encolomar a tothom qui discrepa. Les denúncies són importants i greus. I no es poden liquidar amb melodrames barats o amb confabulacions pseudo-polítiques. I no és cosa d’en Doval o de n’Oleguer, tan solament. Per tot allò que veig i que m'expliquen gent que em mereix confiança, Sabadell es troba en una situació molt delicada. I Bustos no sembla que siga l'alcalde que necessita en aquestes circumstàncies. Ell diu que, això, ho determinen les eleccions i prou, i que ningú no pot qüestionar allò que les urnes han decidit. L'argument és vàlid. També és cert que una part de la ciutadania, a les municipals, vota alcalde i no partit: Sabadell, amb Farrés, n'era un exemple clar. Però, dit tot això, una part de l'electorat vota sigles, de manera cega. I pot votar una ideologia que no casa amb el cap visible del partit que l'encarna. Pot votar, per exemple, un PSC que es pensa que és progressista i d'esquerres i trobar-se amb un Bustos al davant. Contra això, hi ha les eleccions, quan arriben. Però també, i és igualment legítima, hi ha la possibilitat d'expressar de totes les maneres cíviques possibles el descontentament: enganxant adhesius, dedicant gols o fent manifestacions. Perquè elegir un polític no significa que ja no es puga dir res durant quatre anys sobre la seua actuació i que calga resignar-se a la seua política. No caldria sinó...

Mail Obert