Opinió

 

<148/169>

Vicent Partal

25.06.2005

Ferrer i Gironès: un home lliure

La primera vegada que vaig conèixer en Francesc Ferrer i Gironès la policia atacava a València una manifestació organitzada per Acció Cultural del País Valencià. Era l'època d'apogeu màxim del felipisme. Quan Lerma feia mal, i molt de mal. Enmig de la batussa violenta, Francesc Ferrer es va plantar al davant de la policia brandant el seu carnet de parlamentari i va exigir d'aturar l'atac. No ho va aconseguir del tot, però va provocar un desconcert notable entre els caps de la policia, oimés que ell també era del partit en el poder.

Més tard, des de la seu de Moratín, Ferrer en persona va redactar una denúncia documentadíssima dels fets.

L'anècdota val per a retratar un aspecte essencial de Ferrer i Gironès: la seua independència. En un país on entre els polítics és tan escassa l'estima de l'autonomia personal, Gironès és un gran exemple d'home lliure. Una raó més per a donar-li'n les gràcies. Sobretot des de València.

Mail Obert