Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<148/169>

Vicent Partal

24.05.2005

La corona d'espines

La fotografia que Maragall va fer a Carod amb una corona d'espines més que no pas un error és una enorme toixesa. Jo no sóc cristià, però no puc evitar de sentir-me incòmode per la insensibilitat del president. Que no és pas la primera. Recordem, per exemple, que va irritar moltes dones amb aquell comentari que comparava el govern tripartit amb una dona maltractada. Són relliscades toixes que no haurien de passar. Perquè distreuen l'opinió pública de la tasca que fa el govern. Perquè són innecessàries. I perquè denoten un tarannà massa alegre per a un càrrec que, tant si ens agrada com si no, és molt formal. Per això crec que està bé que Maragall s'haja disculpat a l'església, però m'hauria agradat també que, durant les hores anteriors, no hi haguera hagut tantes insinuacions sobre qui treu profit de l'anècdota. Era, simplement, un error.

No és pas la primera volta que en una polèmica (i el tripartit s'hi ha especialitzat, en polèmiques), la reacció és d'acusar la dreta de provocar-la i de fer victimisme. Però no crec que siga la manera més clara d'actuar, com tampoc no crec que coste tant de reconèixer els errors. El president ho va fer ahir entrevistant-se amb l'arquebisbe. Ho podia haver fet, ell i el seu entorn més bel·licós, des del primer moment, i ens hauríem estalviat el xou mediàtic. O no. Potser n'hi ha, i efectivament n'hi ha, d'interessats a erosionar el govern catalanista i d'esquerres al preu que siga, que hagueren continuant picant el timbal. Però ja no seria la mateixa cosa. Perquè no és pas igual adonar-se de la transcendència del fet i d'afanyar-se a rectificar que esperar que la majoria de l'opinió pública expresse perplexitat, mentre es va insinuant a tort i a dret allò de 'cui prodest'.
De Carod, me n'interessa menys aquesta anècdota, de la qual és, en definitiva, protagonista involuntari, que el perquè d'haver acceptat la bandera espanyola a la tomba d'Arafat, després d'allò que havia passat a la tomba de Rabin. Però això són taronges d'un altre bancal.

Mail Obert